Julia Gillard va dir als musulmans que s’adaptessin o marxessin?

Un missatge viral pretén citar l'exministra australiana Julia Gillard exigint que els immigrants musulmans aprenguin a parlar anglès i s'adaptin a la cultura australiana o marxin del país. Però les declaracions inflamatòries no haurien d’haver estat atribuïdes al primer ministre, que mai no les va pronunciar. El missatge sembla un intent d’agafar el nacionalisme nord-americà i la islamofòbia.

L’Hoax

El missatge viral sobre el primer ministre australià presenta la retòrica apassionada comuna a aquestes missives a Internet:

Fw: Austràlia diu que NO, de nou

Llàstima que NO puguem ser més com els Aussies!

Ho ha tornat a fer. És segura que no està donant suport a la seva posició dura i que ha d’agrair la seva creença en els drets dels seus paisans. Una alenada d’aire fresc per veure algú conduir. Desitjo que alguns líders augmentessin al Canadà i als Estats Units. …

Primera ministra Julia Gillard - Austràlia

El dimecres se'ls va dir als musulmans que volen viure sota la llei islàmica de la Sharia islàmica, ja que el govern va apuntar els radicals per intentar combatre possibles atacs de terror.

Per separat, Gillard va enfadar dimecres alguns musulmans australians en dir que va donar suport a les agències d’espionatge que vigilaven les mesquites del país.

Citeu: “IMMIGRANTS, NO AUSTRALIANS, DEBEN ADAPTAR-SE. Agafa-ho o deixa-ho. Estic cansat que aquesta nació es preocupi per si ofensem algun individu o la seva cultura. Des dels atemptats terroristes a Bali, hem experimentat un fort creixement del patriotisme per part de la majoria dels australians.

"Aquesta cultura ha estat desenvolupada durant dos segles de lluites, judicis i victòries per milions d'homes i dones que han buscat la llibertat"

“Parlem principalment ANGLÉS, no espanyol, libanès, àrab, xinès, japonès, rus o qualsevol altra llengua. Per tant, si voleu formar part de la nostra societat. Aprèn l'idioma! ' …

“Aquest és EL NOSTRE PAÍS, EL NOSTRE TERRE i LA NOSTRA VIDA, i us permetrem totes les oportunitats de gaudir de tot això. Però un cop acabes queixant-te, lamentant i respectant la nostra bandera, la nostra promesa, les nostres creences cristianes o el nostre camí de vida, els animo molt a aprofitar l’altra gran llibertat australiana, "EL DRET DE DEIXAR". Si no esteu contents aquí, DEIXEU No us vam obligar a venir aquí. Has demanat ser aquí. Per tant, accepta el país que vau acceptar. ”

Potser si transmetem això entre nosaltres a Canadà i EUA, trobarem el valor de començar a parlar i expressar les mateixes veritats. Si esteu d’acord, envieu AQUEST ON i ON a tantes persones que conegueu

Debunking a la font

L’argument nativista de l’hoax per a la defensa de la cultura “australiana” en el missatge viral tenia versions anteriors atribuint paraules similars als ex primers ministres australians John Howard i Kevin Rudd. Julia Gillard, juntament amb els seus predecessors, no van pronunciar mai aquestes paraules. És cert que el primer ministre Howard, en un esforç per reduir la propagació del terrorisme, va autoritzar el govern a espiar mesquites, però ho va fer el 2005, cinc anys abans que Gillard prengués el càrrec. No hi ha cap evidència que indiqui que ella va aprovar el pla de Howard.

La font d’aquest text és en realitat una editorial del veterà Barry Loudermilk de la Força Aèria dels Estats Units. S’ha editat lleugerament per enganyar els lectors a creure que el primer ministre australià deia les paraules. Alguns dels errors es diuen, per exemple, la referència a la "promesa" de la nació. De fet, Austràlia té un jurament d’aliança, no una promesa d’aliança. El passatge apassionat de Loudermilk va ser escrit com a resposta a suposats atacs a la "nostra sobirania i la nostra identitat nacional". Les seves paraules originals no tenen res a veure amb Austràlia, però eren prou genèriques per apropiar-se i fer-se per mirar d’altra manera.

Atribuint les paraules de Loudermilk a Gillard, el creador d'aquest engaig probablement esperava donar la impressió que els sentiments expressats eren prou corrents que almenys una líder mundial, Julia Gillard, en aquest cas, es mostrava còmoda en dir-los en veu alta. El missatge acaba amb l’esperança que els nord-americans puguin "trobar el coratge de començar a parlar i expressar les mateixes veritats". D’aquesta manera, l’enyorança es basa en la ignorància del lector per fomentar la por als forasters i als immigrants.

Hi ha certament d’altres que comparteixen les opinions de Loudermilk, però la primera ministra Julia Gillard no n’és cap.