En termes generals, el Latin Latin és un segell musical definit per la combinació del Jazz amb els ritmes de la música llatina. El jazz brasiler, un estil sorgit dels sons de Bossa Nova gràcies a artistes com Antonio Carlos Jobim i Joao Gilberto, s’ajusta a aquest concepte general. Tanmateix, aquesta introducció a la història del jazz llatí tracta dels orígens i el desenvolupament de l’estil que ha arribat a definir el jazz llatí en conjunt: el jazz afro-cubà.
Habanera i Early Jazz
Tot i que les bases del jazz llatí es van consolidar durant els anys quaranta i cinquanta, hi ha evidències sobre la inclusió de sons afrocubans al jazz inicial. En aquest sentit, la pionera del jazz, Jelly Roll Morton, va utilitzar el terme llatí llatí per fer una referència al ritme que caracteritzava alguns del Jazz que es tocava a Nova Orleans a principis del segle XX.
Aquesta tonalitat llatina era una referència directa a la influència que ha tingut l'havanera cubana, gènere molt popular a les sales de ball de Cuba a finals del segle XIX, en la creació d'algunes de les expressions de jazz locals que es van produir a Nova. Orleans En aquesta línia, la proximitat entre Nova Orleans i l'Havana també va permetre als músics cubans agafar en préstec elements del Jazz americà primerenc.
Mario Bauza i Dizzy Gillespie
Mario Bauza va ser un talentós trompetista que es va mudar a Nova York el 1930. Va portar amb ell un coneixement sòlid de la música cubana i un gran interès pel jazz americà. Quan va arribar al Big Apple, es va incorporar al moviment de grans bandes tocant amb les bandes de Chick Webb i Cab Calloway.
El 1941, Mario Bauza va deixar l'orquestra de Cab Calloway per incorporar-se a la banda de Machito i els afro-cubans. Actuant com a director musical de la banda de Machito, el 1943 Mario Bauza va escriure la cançó "Tanga", un senzill considerat per molts la primera pista de Jazz Llatí de la història.
Quan tocava per a les bandes de Chick Webb i Cab Calloway, Mario Bauza va tenir l'oportunitat de conèixer a un jove trompetista anomenat Dizzy Gillespie. No només van mantenir una amistat per a tota la vida, sinó que també es van influir en la música. Gràcies a Mario Bauza, Dizzy Gillespie va desenvolupar el gust per la música afro-cubana, que va incorporar amb èxit al jazz. De fet, va ser Mario Bauza qui va presentar a Dizzy Gillespie el percussionista cubà Luciano Chano Pozo. Entre tots, Dizzy i Chano Pozo van escriure algunes de les cançons més emblemàtiques del jazz llatí de la història, incloent la llegendària cançó "Manteca".
Els anys Mambo i més enllà
Al començament dels anys cinquanta, Mambo havia agafat el món per la tempesta i el Latin Latin gaudia de nous nivells de popularitat. Aquesta nova popularitat va ser el resultat de la música produïda per artistes com Tito Puente, Cal Tjader, Mongo Santamaria i Israel Cachao Lopez.
Durant els anys seixanta, quan Mambo va ser abandonat a favor d'una nova barreja musical anomenada Salsa, el moviment del Latin Latin va ser influenciat per diferents artistes que es van moure entre el gènere emergent i el Jazz. Alguns dels noms més importants inclouen diferents artistes de Nova York com el pianista Eddie Palmieri i el percussionista Ray Barreto, que després va tenir un paper important amb la llegendària banda de Salsa Fania All Stars.
Fins als anys 70, el jazz llatí es va donar principalment forma als EUA. Tanmateix, el 1972 a Cuba, un talentós pianista anomenat Chucho Valdes va fundar una banda anomenada Irakere, que va afegir un ritme de Funky al jazz tradicional llatí canviant per sempre els sons d'aquest gènere.
Durant les últimes dècades, el Latin Latin ha continuat prosperant com un fenomen més global que ha incorporat tot tipus d’elements del món de la música llatina. Alguns dels artistes de jazz llatí més famosos actuals inclouen artistes reconeguts com Chucho Valdes, Paquito D'Rivera, Eddie Palmieri, Poncho Sanchez i Arturo Sandoval, i tota una nova generació d'estrelles com Danilo Pérez i David Sanchez. El jazz llatí és un negoci que no s’acaba mai.
