Ja ha arribat el moment d’honorar els millors discos de metall de l’any. Aquesta és la onzena vegada que aquest lloc fa una llista anual de "millors de", i per a mi va ser una de les més difícils de reunir, tant per decidir quins àlbums seleccionar com per classificar els que van ser seleccionats. Sense més dilacions, aquí teniu la nostra llista dels 20 millors àlbums de metall del 2015 i altres 20 que només van perdre el tall.

Menció d’honor

Aquests àlbums, que figuren en un ordre alfabètic, només faltaven fer el tall:

Arcturus - Arcturià (profecia)

Baronessa - Morat (reaplicació)

Beaten To Death - Desconnectat (Mas-Kina)

Brothers Of the Sonic Cloth - Brothers Of the Sonic Cloth (Neurot)

Caina: poblador de ribes no vistes (extremitat trencada)

Rat de núvol - (Halo de mosques)

Fulgora - Stratagem (Housecore)

Odi etern - Infernus (temporada de boira)

Mode KEN: èxit (temporada de boira)

Kylesa - (Temporada de boira)

Xai De Déu - VII: Sturm und Drang (Èpica)

Lucifer - Lucifer I (Pujar a dalt)

Marduk - (Century Media)

Melechesh - Enki (explosió nuclear)

Moonspell - Extint (Napalm)

Rivers Of Nihil - Monarquia (Lama de metall)

Sospir - (llum de les espelmes)

Sons Of Huns - Mentre dormiu, despert (Riding Easy)

Unleashed - Dawn Of The Nine (explosió nuclear)

VI - De Praestigiis Angelorum (Agonia)

20. Bizantí: "Alliberar és resoldre" (Snakepit)

Els bizantins continuen barrejant diversos gèneres com el groove metal, el death metal, el post thrash i el progressiu cap a un estil propi. Això fa que sigui un àlbum divers, tant musicalment com vocalment. Una de les diferències respecte a Release és Resolve és que la banda ha escrit temes més llargs i més èpics.

Bizantí va recórrer la ruta de crowdfunding en aquest àlbum i va augmentar més que el seu objectiu. Això demostra que els aficionats tenien gana de nou material i que Release All To Resolve lliura la mercaderia. Això és bo per a l’èxit d’una banda amb talent que mereixen més exposició, i la qualitat d’aquest àlbum els ha d’obrir més portes.

19. Grups: "Savage Land" (reaplicació)

Alguns músics apassionats per Death's Scream Bloody Gore, Leprosy i Spiritual Healing es van reunir per compondre les seves pròpies cançons. Un homenatge als dies amb força del gènere, aquest esforç aconsegueix exactament el que es va proposar fer. Les veus de Exhumed, Matt Harvey, tenen una mica de to de Chuck Schuldiner i les soles es desprenen de bon gust fins i tot en descendir a crits clars.

Evitar els aspectes complexos i complexos de la mort que van començar amb l'ésser humà. Els riffs maliciosos són ràpids i no deixen lloc per fermentar-se i desenvolupar-se. Cada vegada que canvia el ritme, no és per a propòsits melòdics, sinó una altra manera d’invocar un turment infernal a l’oient.

18. Horrible - 'Anareta' (Descens fosc)

Horrendous va fer algunes serioses onades a l'escena del death metal amb l'àlbum anterior Ecdysis. Després d 'aquest fet amb Anareta gairebé exactament un any després, es demostra que el trio comença a rascar la superfície del seu potencial. Anareta no només segueix Ecdysis, sinó que l' empenya cap a nous regnes de la progressió.

El fonament continua fortament arrelat en el death metal, però sovint el fil s’aventura molt fora de restriccions rígides en un metall negre melòdic i fins i tot en un metall de potència. Els elements de thrash i aquesta sensació èpica ambiciosa del metall clàssic informen d'aquesta complicada amalgama de gèneres. La complexitat, però, no sobrepassa i no allunya els oients dirigits als atributs més basats del death metal; riffs pesats, ràpids, soles ardents i poder violent. Impressionants són llegendes molt possibles.

17. Cruciamentum - "Passatges Charnal" (Profund Lore)

El death metal lent i plodding és el que s’obté amb els primers LP Charnel Passages de Cruciamentum. Agafen totes les millors parts d’Incantation i també comparteixen dos membres amb la central Grave Miasma. Sens dubte, aquesta combinació us permetrà saber per a què serveix.

Les cançons són llargues i variades (només una de les set pistes en menys de cinc minuts) amb seccions que funcionen a velocitats més ràpides. Les potents i lentes seccions de riff mostren una mena de mal que de vegades es perd en un gènere operat per bandes que viatgen constantment a 100 MPH. Cruciamentum no tira punxons; molt com Motorhead, "són Cruciamentum i juguen el death metal", el tipus que un purista pina, dia a dia.

16. Sermó Crypt: "fora del jardí" (descens fosc)

Aquest àlbum de debut comprova les qualitats essencials del doom: vocalitat melòdica ascendent, tocs de guitarra descarats, reverie mítica. Totes elles van fer un cop d’ull a grups com Candelaria i Sant Vitus, sense imitar directament aquells actes atemporals.

Tot i que hi ha uns moments més ràpids a “Heavy Riders”, l’àlbum funciona amb un estil de ritme mig benèfic. L’alta ambició del vuit minuts “Into the Holy of Holies” -el tendre acústic que comença a arribar a un alegre riff principal- és una representació precisa de la gamma de sermons criptes. La banda no torna a modificar el gènere, però el seu treball inspirat li genera confiança per als seus llançaments posteriors.

15. Sarpanitum - "Beessed Be My Brothers" (Willowtip)

Quan els gossos lladrencs localitzen a les seves preses i els guàrdies d'asil retornen els fugits, el registre de les revoltes maníaques de High on Fire es deixa enrere en les cendres ardents. Per als innocents que són testimoni del més gran àlbum de High on Fire, és una innocència donada amb alegria als déus violents.