Retief Goosen va superar les difícils condicions del camp de golf i Phil Mickelson, per guanyar l'Open dels Estats Units del 2004, la segona victòria del golfista sud-africà en aquest important campionat.
Bits ràpids
- Guanyador: Retief Goosen, 276; subcampió, Phil Mickelson, 278
- Dates: 17-20 de juny del 2004
- Ubicació: Shinnecock Hills Golf Club a Shinnecock Hills, Nova York
- Número del torneig: Va ser la 104a vegada que es va jugar a l'Open dels Estats Units.
Com Goosen va agafar el trofeu a l'Open dels Estats Units del 2004
Moltes de les memòries que es recorden sobre l’Open dels Estats Units del 2004, són moltes les condicions del curs Brutal del Shinnecock Hills Golf Club.
Aquelles condicions tan brutals no van ser culpa del propi club, sinó una combinació del desig de la USGA de provar les condicions (sobretot per a verds extremadament segats i velocitats verdes molt ràpides) amb un vent molt sec i que va començar a bufar durant el torneig. A la ronda final, molts dels verds van aparèixer a la vora de la jugabilitat i els verds van començar a regar alguns verds entre grups de joc.
Independentment de les condicions, però, tots els golfistes juguen el mateix camp. Durant la setmana van haver-hi moltes queixes sobre els jugadors, sobretot la ronda final, però tots van fer front als mateixos problemes. I aquelles qüestions van ajudar a conduir a una última ronda en què ni un sol golfista va trencar la parella.
Retief Goosen va començar la ronda final amb un avantatge de dos temps sobre Ernie Els i Phil Mickelson, i Goosen va acabar la jornada amb una victòria de dos temps sobre Mickelson.
Els van anotar un 80 a la ronda final, però Goosen i Mickelson van registrar un total de 71 punts.
(A més d'Els, altres grans guanyadors del campionat passat o futur que no van aconseguir rompre 80 a la ronda final van ser Sergio Garcia, Shaun Micheel, Zach Johnson, Trevor Immelman i Tom Kite.)
Mickelson, jugant un grup davant de Goosen, va encapçalar els forats 15 i 16 per avançar en 1 punt. Però Goosen també va colpejar el 16è per empatar i, després, Mickelson va obviar el doble número 17.
Mickelson tenia un put de cinc peus al 17è verd, però tres potents des d'aquesta distància.
Va ser la segona victòria a l'Open dels Estats Units de Goosen i la tercera vegada que Mickelson va acabar com a subcampiona. Goosen va guanyar anteriorment el Open de Estats Units del 2001
Classificacions finals a l'Open dels Estats Units del 2004
Resultats del torneig de golf US Open de 2004 disputat al Club de Golf Shinnecock Hills de par-70 a Shinnecock Hills, Nova York (un aficionat):
| Retief Goosen | 70-66-69-71--276 | 1.125.000 dòlars |
| Phil Mickelson | 68-66-73-71--278 | 675.000 dòlars |
| Jeff Maggert | 68-67-74-72--281 | 424.604 dòlars |
| Shigeki Maruyama | 66-68-74-76--284 | 267.756 dòlars |
| Mike Weir | 69-70-71-74-284 | 267.756 dòlars |
| Fred Funk | 70-66-72-77--285 | 212.444 dòlars |
| Robert Allenby | 70-72-74-70--286 | 183.828 dòlars |
| Steve Flesch | 68-74-70-74--286 | 183.828 dòlars |
| Stephen Ames | 74-66-73-74--287 | 145.282 dòlars |
| Chris DiMarco | 71-71-70-75--287 | 145.282 dòlars |
| Ernie Els | 70-67-70-80--287 | 145.282 dòlars |
| Jay Haas | 66-74-76-71--287 | 145.282 dòlars |
| Tim Clark | 73-70-66-79--288 | 119.770 dòlars |
| Tim Herron | 75-66-73-74--288 | 119.770 dòlars |
| a-Spencer Levin | 69-73-71-75-288 | |
| Angel Cabrera | 66-71-77-75--289 | 109.410 dòlars |
| Saltar Kendall | 68-75-74-73--290 | 98.477 dòlars |
| Corey Pavin | 67-71-73-79--290 | 98.477 dòlars |
| Tiger Woods | 72-69-73-76--290 | 98.477 dòlars |
| Mark Calcavecchia | 71-71-74-75--291 | 80.644 dòlars |
| Sergio Garcia | 72-68-71-80--291 | 80.644 dòlars |
| David Toms | 73-72-70-76--291 | 80.644 dòlars |
| Kirk Triplett | 71-70-73-77--291 | 80.644 dòlars |
| Daniel Chopra | 73-68-76-75--292 | 63.328 dòlars |
| Lee Janzen | 72-70-71-79-292 | 63.328 dòlars |
| Tim Petrovic | 69-75-72-76--292 | 63.328 dòlars |
| Nick Price | 73-70-72-77--292 | 63.328 dòlars |
| Shaun Micheel | 71-72-70-80--293 | 51.774 $ |
| Vijay Singh | 68-70-77-78--293 | 51.774 $ |
| Ben Curtis | 68-75-72-79-294 | 46.089 dòlars |
| KJ Choi | 76-68-76-75--295 | 41.759 dòlars |
| Padraig Harrington | 73-71-76-75--295 | 41.759 dòlars |
| Peter Lonard | 71-73-77-74--295 | 41.759 dòlars |
| David Roesch | 68-73-74-80--295 | 41.759 dòlars |
| Bo Van Pelt | 69-73-73-80--295 | 41.759 dòlars |
| Charles Howell III | 75-70-68-83-296 | 36.813 dòlars |
| Hidemichi Tanaka | 70-74-73-79-296 | 36.813 dòlars |
| Lee Westwood | 73-71-73-79-296 | 36.813 dòlars |
| a-Casey Wittenberg | 71-71-75-79-296 | |
| a-Bill Haas | 72-73-71-81-297 | |
| Jerry Kelly | 76-69-71-81--297 | 30.672 dòlars |
| Stephen Leaney | 72-70-71-84-297 | 30.672 dòlars |
| Spike McRoy | 72-72-72-81-297 | 30.672 dòlars |
| Joe Ogilvie | 70-75-74-78--297 | 30.672 dòlars |
| Pat Perez | 73-67-76-81--297 | 30.672 dòlars |
| Geoffrey Sisk | 72-72-71-82--297 | 30.672 dòlars |
| Scott Verplank | 71-71-72-83--297 | 30.672 dòlars |
| Kris Cox | 68-74-77-79--298 | 23.325 dòlars |
| Jim Furyk | 72-72-75-79-298 | 23.325 dòlars |
| Zach Johnson | 70-73-75-80--298 | 23.325 dòlars |
| Chris Riley | 72-71-72-83-298 | 23.325 dòlars |
| John Rollins | 76-68-76-78--298 | 23.325 dòlars |
| Dudley Hart | 71-73-70-85--299 | 19.390 dòlars |
| Scott Hoch | 75-70-73-81--299 | 19.390 dòlars |
| Tom Carter | 74-71-70-85--300 | 18.405 dòlars |
| Trevor Immelman | 69-70-79-82--300 | 18.405 dòlars |
| Joakim Haeggman | 74-69-76-83--302 | 17.304 dòlars |
| Tom Kite | 72-71-75-84--302 | 17.304 dòlars |
| Preu Phillip | 70-73-75-84--302 | 17.304 dòlars |
| Alex Cejka | 75-70-73-85--303 | 16.353 dòlars |
| Craig Parry | 70-73-75-85--303 | 16.353 dòlars |
| Cliff Kresge | 72-73-77-82--304 | 15.888 dòlars |
| a-Chez Reavie | 73-72-71-88--304 | |
| JJ Henry | 75-69-86-76--306 | 15.630 $ |
| Kevin Stadler | 68-72-82-85--307 | 15.372 dòlars |
| Billy Mayfair | 70-70-81-89--310 | 15.089 dòlars |
Anada i tornada a l'Open dels Estats Units del 2004
- Aquesta va ser l'última aparició a l'Open dels Estats Units el 1992, el campió Tom Kite, i també la seva última vegada a jugar a qualsevol dels quatre majors. Va fer el tall i va acabar empatat per la 57a plaça.
- Raymond Floyd, que va guanyar l’Open dels Estats Units de 1986 a Shinnecock Hills, també va iniciar el seu obert final als Estats Units aquí. Li va faltar el tall.
- I el guanyador principal de sis vegades, Nick Faldo, va perdre el tall en la seva última aparició a l'Open als Estats Units.
- Els futurs grans guanyadors, Zach Johnson i Bubba Watson, van fer les seves primeres sortides en qualsevol de les principals proves aquí. Johnson va acabar empatat per 48è, Watson va desaprofitar el tall.
