El US Open de 1974 és el anomenat "The Massacre at Winged Foot", un sobrenom encunyat per l'esportista Dick Schaap per descriure el que recorden molts dels golfistes que el van jugar com un torneig amb condicions brutals de puntuació.
Bits ràpids
- Guanyador: Hale Irwin, 287 (puntuació inferior)
- Dates: 13-16 de juny de 1974
- Camp de golf: Winged Foot (West)
- Número obert dels Estats Units: Era la 74a vegada que es jugava el campionat.
Com Hale Irwin va sobreviure a la "massacre" per guanyar el 1974 als Estats Units
L’Open dels Estats Units de 1974 va ser un torneig que va jugar a la reputació de dos golfistes.
El campió, Hale Irwin, va establir la seva reputació de ser bo en els cursos durs, mentre que Tom Watson va ampliar la reputació que tenia en els primers anys de la seva carrera per no poder tancar els tornejos.
Watson, després de la tercera ronda 69, va dirigir Irwin per un cop d'entrada a la ronda final. Però Watson va sortir de la porta a la ronda 4 amb una sèrie de nou bucs de front, va acabar amb un 79 i va caure en un empat per al cinquè lloc. Tot i així, en aquesta primera etapa de la futura carrera de Hall-of-Famer, va ser la primera final del Top 10 de Watson en un campionat important.
Irwin va estar també en les primeres etapes de la seva carrera i també un futur Hall-of-Famer. La seva victòria aquí va ser només la tercera de la carrera de PGA Tour d'Irwin. Va obrir el torneig amb un 73 gol, a dos cops de la primera ronda. Una igualada 70 va donar a Irwin una part del lideratge de la segona ronda i una tercera ronda 71 li va deixar un cop fora de joc per Watson.
A l'última ronda, Irwin i Watson van estar empatats al capdavant després de vuit forats, però l'ocellet de Irwin al número 9 li va donar un avantatge que mai no va renunciar. Irwin va aconseguir el 72è forat amb un marge de dos temps sobre Forrest Fezler i Lou Graham (que van guanyar l'any següent a l'Open dels Estats Units de 1975). Irwin va negociar amb èxit el 18è traïdor de Winged Foot, el forat per on Phil Mickelson va explotar i va perdre l'Open dels Estats Units del 2006, amb la seva borsa de comerç.
Irwin, amb dos putos, per tancar un 73 i guanyar el campionat en 7 sobre 287.
"Ara que n’he guanyat un", va dir Irwin a la conferència de premsa del torneig, "vull fer alguna cosa més gran, com dos grans campionats".
I ho va fer: tres majors. Irwin va tornar a guanyar l’Open dels Estats Units el 1979 i el 1990, va guanyar 20 títols del PGA Tour total i va ser ingressat al Saló de la fama del món del golf com a part de la classe del 1992.
Què tan dur va ser el camp de golf?
El marcador de 7 sobre Irwin és el segon que ha guanyat en relació amb la igualtat de qualsevol obert dels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial. Ni un sol jugador es va trencar a la primera volta. La llegenda és que la USGA va "enganyar" el peu de Winged perquè el cos directiu es va sentir avergonyit per la ronda final de Johnny Miller, un 63 anys abans, a Oakmont.
És cert? Sens dubte, les condicions del curs eren brutals. Però tingueu en compte que la puntuació guanyadora dos anys abans a Pebble Beach era 290, superior al que va guanyar Irwin aquest any 287. L'obert nord-americà de 1974 no manté els rècords del torneig de després de la Segona Guerra Mundial del torneig per a menys rondes per sota, o la majoria de talls a par, o el tall més gran de 36 forats. El que no allunya res del difícil que va jugar el Winged Foot el 1974, cosa que va ser molt difícil.
El marcador guanyador a Winged Foot el 2006 va ser de 5 sobre 285.
Els quatre campions del camp de l'Open als Estats Units que van fer el tall de dos dígits acabats per par: Palmer era de 12 anys, el jugador de Gary 13-over, Jack Nicklaus (la primera ronda del qual va començar amb el green) 14-over i Miller de 22 anys. El conjunt blaugrana, Lee Trevino, va desaprofitar el retall després d’obrir 78-78.
L’hàbit de l’USGA de dificultar els cursos durs per als US Open i de jugar a molts d’ells com a part dels 70, va entrar a la consciència pública per a bé després de l’Open dels Estats Units de 1974, com va fer el sobrenom de "The Massacre at Winged Foot".
Durant aquest campionat, Sandy Tatum, de l’USGA, va preguntar-se si l’organització intentava avergonyir els millors golfistes del món. "No", va contestar cèlebre Tatum, "intentem identificar-los."
Va dir el campió Irwin: "Tots vam quedar atordits per la dificultat que era.
Era fàcilment el camp de golf més difícil que havia vist mai."
Puntuació del Torneig Obert de Golf dels Estats Units 1974
Resultats del torneig de golf de l'Open als Estats Units de 1974 disputat al club de golf West 70 del Winged Foot Golf Club a Mamaroneck, Nova York (un aficionat):
| Hale Irwin | 73-70-71-73--287 | 35.000 dòlars |
| Forrest Fezler | 75-70-74-70--289 | 18.000 dòlars |
| Lou Graham | 71-75-74-70--290 | 11.500 dòlars |
| Bert Yancey | 76-69-73-72--290 | 11.500 dòlars |
| Arnold Palmer | 73-70-73-76--292 | 8.000 dòlars |
| Jim Colbert | 72-77-69-74--292 | 8.000 dòlars |
| Tom Watson | 73-71-69-79-292 | 8.000 dòlars |
| Gary Player | 70-73-77-73--293 | 5.500 dòlars |
| Tom Kite | 74-70-77-72--293 | 5.500 dòlars |
| Jack Nicklaus | 75-74-76-69--294 | 3.750 dòlars |
| Bud Allin | 76-71-74-73--294 | 3.750 dòlars |
| John Mahaffey | 74-73-75-73--295 | 2.633 dòlars |
| Frank Barba | 77-69-72-77--295 | 2.633 dòlars |
| Larry Ziegler | 78-68-78-71--295 | 2.633 dòlars |
| Mike Reasor | 71-76-76-73--296 | 1.933 $ |
| Tom Weiskopf | 76-73-72-75-296 | 1.933 $ |
| Raymond Floyd | 72-71-78-75--296 | 1.933 $ |
| David Graham | 73-75-76-73--297 | 1.700 dòlars |
| Dale Douglass | 77-72-72-76--297 | 1.700 dòlars |
| Al Geiberger | 75-76-78-68--297 | 1.700 dòlars |
| Leonard Thompson | 75-75-76-72--298 | 1.575 dòlars |
| JC Snead | 76-71-76-75--298 | 1.575 dòlars |
| Larry Hinson | 75-76-75-73--299 | 1.450 dòlars |
| Bruce Crampton | 72-77-76-74--299 | 1.450 dòlars |
| Bobby Mitchell | 77-73-73-76--299 | 1.450 dòlars |
| Lanny Wadkins | 75-73-76-76--300 | 1.300 dòlars |
| Chi Chi Rodriguez | 75-75-77-73--300 | 1.300 dòlars |
| Jim Jamieson | 77-73-75-75--300 | 1.300 dòlars |
| Green Hubert | 81-67-76-76--300 | 1.300 dòlars |
| David Glenz | 76-74-75-76--301 | 1.160 dòlars |
| Rod Funseth | 73-75-78-75--301 | 1.160 dòlars |
| Jerry McGee | 77-72-78-74--301 | 1.160 dòlars |
| Ron Cerrudo | 78-75-75-73--301 | 1.160 dòlars |
| Rik Massengale | 79-72-74-76--301 | 1.160 dòlars |
| Don Iverson | 74-77-76-75--302 | 1.060 dòlars |
| Johnny Miller | 76-75-74-77--302 | 1.060 dòlars |
| Bob E. Smith | 77-74-73-78--302 | 1.060 dòlars |
| Steve Melnyk | 74-79-73-76--302 | 1.060 dòlars |
| John Buczek | 73-73-83-73--302 | 1.060 dòlars |
| Mark Hayes | 73-77-76-77--303 | 980 dòlars |
| Dave Eichelberger | 76-77-76-74--303 | 980 dòlars |
| Kermit Zarley | 74-73-78-78--303 | 980 dòlars |
| Homero Blancas | 77-71-79-76--303 | 980 dòlars |
| Dave Stockton | 79-74-78-72--303 | 980 dòlars |
| Bob Pedra | 75-74-77-78--304 | 935 dòlars |
| Tom Ulozas | 77-75-74-78--304 | 935 dòlars |
| Jerry Heard | 73-77-75-79--304 | 935 dòlars |
| Jim Dent | 76-73-79-76--304 | 935 dòlars |
| Lynn Janson | 77-74-77-77--305 | 905 dòlars |
| Bobby Nichols | 72-77-80-76--305 | 905 dòlars |
| George Knudson | 78-75-75-78--306 | 880 dòlars |
| Jim Masserio | 75-75-76-80--306 | 880 dòlars |
| Mike McCullough | 76-76-74-80--306 | 880 dòlars |
| Alan Tapie | 77-74-77-79--307 | 845 dòlars |
| Bob Zender | 77-73-79-78--307 | 845 dòlars |
| a-Jay Haas | 78-73-79-77--307 | |
| Barney Thompson | 72-77-80-78--307 | 845 dòlars |
| Jack Rule | 78-75-73-81--307 | 845 dòlars |
| Eddie Pearce | 75-71-84-78--308 | 820 dòlars |
| Charles Sifford | 77-76-76-80--309 | 810 dòlars |
| Tom Shaw | 77-76-78-81--312 | 800 dòlars |
| Jim Simons | 77-72-81-83--313 | 800 dòlars |
| Roy Pace | 74-76-78-85--313 | 800 dòlars |
| a-Bill Hyndman | 79-72-82-81--314 | |
| a-Andy Bean | 74-76-83-81--314 | |
| Bruce Summerhays | 77-76-79-83--315 | 800 dòlars |
Venint / va i fita a l’Open dels Estats Units de 1974
- Aquesta va ser la gran final del campionat disputat per Ken Venturi. Li va faltar el tall. Venturi va ser el guanyador de l'Open dels Estats Units jugat 10 anys abans, el 1964.
- Arnold Palmer va acabar empatat per cinquè. Va ser la darrera vegada que Palmer va publicar un 5è final en qualsevol dels quatre grans campionats. Va ser el 10è final 5 de Palmer en un Open de Estats Units.
- Sam Snead es va haver de retirar a causa d'una lesió de costella patida durant la pràctica abans del torneig. Va jugar a l'Open dels Estats Units només dues vegades més després d'haver faltat el tall dues vegades. Snead, 62 anys, va acabar empatat per la tercera posició al Campionat de PGA de 1974.
- Entre els que van fer el tall es va trobar un jugador de viatge anomenat Mike Reasor. Dos mesos abans, Reasor va fer el tall a l’Open de Tallahassee, però després va fer una puntuació de 123 i 114 a les dues últimes rondes, potser les pitjors puntuacions de la gira.
