1972 Us open: Nicklaus a la platja de còdols (més puntuacions)
L’Open dels Estats Units de 1972 va ser el primer US Open jugat mai a Pebble Beach Golf Links. Així que només convé que el guanyés Jack Nicklaus, que va declarar que si només li quedava una ronda de golf per jugar, triaria Pebble Beach com a camp per jugar-hi.
Bits ràpids
Guanyador: Jack Nicklaus, 290 (puntuació final a continuació)
Dates: 15-18 juny de 1972
Camp de golf: Pebble Beach Enllaços de golf a Pebble Beach, Calif.
Número obert dels Estats Units: Era la 72a vegada que es va jugar el torneig de l'Open dels Estats Units.
La batalla final de Nicklaus-Palmer
L’Open dels Estats Units de 1972 destaca com l’últim gran campionat en què Nicklaus i Arnold Palmer van lluitar contra el cap, encara que aquella batalla va estar en un tram relativament breu de la ronda final.
En la seva història de l'Open dels Estats Units de 1972, l'USGA descriu què va passar:
"… A la última ronda, un doble de bogey 6 a l'esquerra (Nicklaus) només dos cops davant d'Arnold Palmer. Va arribar un moment clau, quan Nicklaus es va col·locar a sobre d'un putt de bogey de 8 peus a la par-3 12a dreta a la dreta. Palmer va alinear un ocell de 10 peus a 14. Nicklaus es va convertir i Palmer no, sense adonar-se que va quedar només amb un tret, Palmer va jugar massa agressivament durant els dos forats següents i va empaitar cadascun per acabar amb un 4-over. 76, a quatre cops de resultats de Nicklaus ".
Com Nicklaus va construir el seu avantatge
Nicklaus va disparar 71 a la primera ronda, bo per a una quota de 6-lideratge del lideratge.
Després d'una segona ronda 73, Nicklaus encara era al capdavant - i la pilota continuava compartida per sis golfistes, inclòs el eventual subcampió, Bruce Crampton. En aquest moment, Palmer era un dels darrers, i el defensor del campió Lee Trevino, que va sortir de l'hospital (tractament per a la pneumònia) dos dies abans que comencés el torneig, va quedar dos per darrere.
Un 72 a la tercera ronda va donar a Nicklaus l'avantatge directe, un cop per davant de tres perseguidors, Crampton, Kermit Zarley i Trevino. Palmer va quedar empatat per cinquè, dos fora del lideratge.
Un 74 prou bo per guanyar el '72 Open de Estats Units
Nicklaus ha disparat el 2 a més de 74 de la ronda final, que no sona com a molt bona puntuació. Però, de fet, va ser la millor puntuació de la ronda final entre els contendents. Trevino, per exemple, va disparar 78; Palmer tenia un 76 i Zarley en va marcar 79.
L’últim perseguidor de Nicklaus va ser Crampton, però Nicklaus va acabar la victòria amb el que molts consideren un dels millors trets de la història de l’Open dels Estats Units. El diumenge, a la nit 3, a la nit 3, Nicklaus es va presentar amb tres temps. Va treure qualsevol dubte sobre la victòria tallant una planxa a través del vent. La pilota va colpejar el verd, va rebotar una vegada i va colpejar el pal de paret situant-se a centímetres de distància.
La mitjana de la quarta ronda de puntuació del camp va ser de 78, 8, la mitjana de puntuació més alta de la fase final a l'època de la Segona Guerra Mundial a qualsevol Open de Estats Units. El total de 290 guanyadors de Nicklaus és el segon màxim guanyador des de la Segona Guerra Mundial.
Crampton Foiled per Nicklaus: Un tema recurrent
L’australià Bruce Crampton va ser guanyador del torneig PGA per 14 vegades, i després va guanyar 20 vegades en la Champions Tour. El seu lloc de subcampió a l'Open US de 1972 va ser el seu segon lloc consecutiu en una important (va empatar per segon als Masters de 1972).
Més tard, Crampton també va acabar segon al Campionat de PGA de 1973 i al Campionat de PGA de 1975. Mai va guanyar una important.
Què tenen en comú els quatre majors en què Crampton va acabar segon? Tots van ser guanyats per Nicklaus.
Col·locació de l'Open dels Estats Units de 1972 a la línia de temps principal de Nicklaus
La victòria aquí va ser la tercera victòria a l’Open dels Estats Units de Nicklaus. Va ser la seva onzena victòria professional del campionat professional, que va empatar el rècord de Walter Hagen per la majoria de victòries en els majors.
Comptant les seves dues victòries aficionats als Estats Units, va ser la 13a victòria combinada (aficionada i professional) de Nicklaus en una important, empatant el rècord de Bobby Jones per a la majoria de victòries combinades en majors pro / aficionats. (Nicklaus va acabar la seva carrera amb un total de 18 victòries en majors pro i 20 combinats amateurs / pro majors.)
Nicklaus va guanyar els Masters de 1972 un parell de mesos abans, però la seva recerca de tres seguits va sortir a l'obertura britànica de 1972.
Classificacions finals a l’Open dels Estats Units de 1972
Resultats del torneig de golf US Open de 1972 disputat al Pebble Beach Golf Links del P-72 Beach (Califòrnia) (a-amateur):
Jack Nicklaus
71-73-72-74--290
30.000 dòlars
Bruce Crampton
74-70-73-76--293
15.000 dòlars
Arnold Palmer
77-68-73-76--294
10.000 dòlars
Homero Blancas
74-70-76-75--295
7.500 dòlars
Lee Trevino
74-72-71-78--295
7.500 dòlars
Kermit Zarley
71-73-73-79-296
6.000 dòlars
Johnny Miller
74-73-71-79-297
5.000 dòlars
Tom Weiskopf
73-74-73-78--298
4.000 dòlars
Chi Chi Rodriguez
71-75-78-75--299
3.250 dòlars
César Sanudo
72-72-78-77--299
3.250 dòlars
Billy Casper
74-73-79-74--300
2.500 dòlars
Don Gener
76-71-74-79--300
2.500 dòlars
Bobby Nichols
77-74-72-77--300
2.500 dòlars
Bert Yancey
75-79-70-76--300
2.500 dòlars
Don Massengale
72-81-70-78--301
1.900 dòlars
Orville Moody
71-77-79-74--301
1.900 dòlars
Gary Player
72-74-75-80--301
1.900 dòlars
a-Jim Simons
75-75-79-72--301
Lou Graham
75-73-75-79--302
1.750 $
a-Tom Kite
75-73-79-75--302
Al Geiberger
80-74-76-73--303
1.625 dòlars
Paul Harney
79-72-75-77--303
1.625 dòlars
Bobby Mitchell
74-80-73-76--303
1.625 dòlars
Charles Sifford
79-74-72-78--303
1.625 dòlars
Gay Brewer
77-77-72-78--304
1.427 dòlars
Rod Funseth
73-73-84-74--304
1.427 dòlars
Lanny Wadkins
76-68-79-81--304
1.427 dòlars
Jim Wiechers
74-79-69-82--304
1.427 dòlars
Perruquer de Miller
76-76-73-80--305
1.217 dòlars
Julius Boros
77-77-74-77-- 305
1.217 dòlars
Dave Eichelberger
76-71-80-78--305
1.217 dòlars
Lee Elder
75-71-79-80--305
1.217 dòlars
Jerry Heard
73-74-77-81--305
1.217 dòlars
Dave Hill
74-78-74-79--305
1.217 dòlars
Tom Watson
74-79-76-76--305
1.217 dòlars
Brian Allin
75-76-77-78--306
1.090 dòlars
Larry Hinson
78-73-72-83--306
1.090 dòlars
Hale Irwin
78-72-73-83--306
1.090 dòlars
Barry Jaeckel
78-69-82-77--306
1.090 dòlars
Ron Cerrudo
77-77-76-77--307
994 dòlars
Tony Jacklin
75-78-71-83--307
994 dòlars
Jerry McGee
79-72-71-85--307
994 dòlars
George Rives
80-73-79-75--307
994 dòlars
Maçó Rudolph
71-80-86-70--307
994 dòlars
Tom Shaw
71-79-80-77--307
994 dòlars
Billy Ziobro
76-77-77-77--307
994 dòlars
Bobby Cole
72-76-79-81--308
930 dòlars
Gibby Gilbert
77-77-77-77--308
930 dòlars
David Graham
77-77-79-75--308
930 dòlars
Ron Letellier
75-77-74-82--308
930 dòlars
John Schroeder
78-75-75-80--308
930 dòlars
Mike Butler
78-73-77-81--309
890 dòlars
Tom Jenkins
73-80-75-81--309
890 dòlars
Ralph Johnston
74-72-79-84--309
890 dòlars
Tommy Aaron
76-76-77-81--310
835 dòlars
Martin Bohen
77-76-77-80--310
835 dòlars
Bob Brue
77-75-79-79--310
835 dòlars
Tim Collins
79-71-81-79--310
835 dòlars
Green Hubert
75-76-78-81--310
835 dòlars
Bobby Greenwood
77-75-72-86--310
835 dòlars
Jim Hardy
78-76-79-77--310
835 dòlars
Mike Hill
75-77-75-83--310
835 dòlars
Jim Colbert
74-79-76-82--311
800 dòlars
Bob Murphy
79-74-83-75--311
800 dòlars
George Archer
74-74-77-87--312
800 dòlars
Bruce Devlin
75-78-74-85--312
800 dòlars
Dick Hendrickson
80-74-79-82--315
800 dòlars
Austin Straub
76-77-75-87--315
800 dòlars
Dwight Nevil
76-77-81-82--316
800 dòlars
a-Dan ONeill
78-76-77-86--317
Vinguts i tornades a l'Open dels Estats Units de 1972
Va ser el primer Open dels Estats Units disputat pel futur campió major de vuit vegades Tom Watson, que va empatar per 29è lloc. Watson va guanyar l’Open dels Estats Units del 1982 a Pebble Beach.
Tom Kite, que va jugar com aficionat, va fer el seu primer tall nord-americà i va empatar per al 19è lloc. Va guanyar l’Open dels Estats Units del 1992 a Pebble Beach.
I va ser l’Open dels Estats Units final disputat per Bob Rosburg, el guanyador del Campionat PGA de 1959.