L’Open dels Estats Units de 1972 va ser el primer US Open jugat mai a Pebble Beach Golf Links. Així que només convé que el guanyés Jack Nicklaus, que va declarar que si només li quedava una ronda de golf per jugar, triaria Pebble Beach com a camp per jugar-hi.
Bits ràpids
L’Open dels Estats Units de 1972 destaca com l’últim gran campionat en què Nicklaus i Arnold Palmer van lluitar contra el cap, encara que aquella batalla va estar en un tram relativament breu de la ronda final.
En la seva història de l'Open dels Estats Units de 1972, l'USGA descriu què va passar:
"… A la última ronda, un doble de bogey 6 a l'esquerra (Nicklaus) només dos cops davant d'Arnold Palmer. Va arribar un moment clau, quan Nicklaus es va col·locar a sobre d'un putt de bogey de 8 peus a la par-3 12a dreta a la dreta. Palmer va alinear un ocell de 10 peus a 14. Nicklaus es va convertir i Palmer no, sense adonar-se que va quedar només amb un tret, Palmer va jugar massa agressivament durant els dos forats següents i va empaitar cadascun per acabar amb un 4-over. 76, a quatre cops de resultats de Nicklaus ".
Nicklaus va disparar 71 a la primera ronda, bo per a una quota de 6-lideratge del lideratge.
Després d'una segona ronda 73, Nicklaus encara era al capdavant - i la pilota continuava compartida per sis golfistes, inclòs el eventual subcampió, Bruce Crampton. En aquest moment, Palmer era un dels darrers, i el defensor del campió Lee Trevino, que va sortir de l'hospital (tractament per a la pneumònia) dos dies abans que comencés el torneig, va quedar dos per darrere.
Un 72 a la tercera ronda va donar a Nicklaus l'avantatge directe, un cop per davant de tres perseguidors, Crampton, Kermit Zarley i Trevino. Palmer va quedar empatat per cinquè, dos fora del lideratge.
Nicklaus ha disparat el 2 a més de 74 de la ronda final, que no sona com a molt bona puntuació. Però, de fet, va ser la millor puntuació de la ronda final entre els contendents. Trevino, per exemple, va disparar 78; Palmer tenia un 76 i Zarley en va marcar 79.
L’últim perseguidor de Nicklaus va ser Crampton, però Nicklaus va acabar la victòria amb el que molts consideren un dels millors trets de la història de l’Open dels Estats Units. El diumenge, a la nit 3, a la nit 3, Nicklaus es va presentar amb tres temps. Va treure qualsevol dubte sobre la victòria tallant una planxa a través del vent. La pilota va colpejar el verd, va rebotar una vegada i va colpejar el pal de paret situant-se a centímetres de distància.
La mitjana de la quarta ronda de puntuació del camp va ser de 78, 8, la mitjana de puntuació més alta de la fase final a l'època de la Segona Guerra Mundial a qualsevol Open de Estats Units. El total de 290 guanyadors de Nicklaus és el segon màxim guanyador des de la Segona Guerra Mundial.
L’australià Bruce Crampton va ser guanyador del torneig PGA per 14 vegades, i després va guanyar 20 vegades en la Champions Tour. El seu lloc de subcampió a l'Open US de 1972 va ser el seu segon lloc consecutiu en una important (va empatar per segon als Masters de 1972).
Més tard, Crampton també va acabar segon al Campionat de PGA de 1973 i al Campionat de PGA de 1975. Mai va guanyar una important.
Què tenen en comú els quatre majors en què Crampton va acabar segon? Tots van ser guanyats per Nicklaus.
La victòria aquí va ser la tercera victòria a l’Open dels Estats Units de Nicklaus. Va ser la seva onzena victòria professional del campionat professional, que va empatar el rècord de Walter Hagen per la majoria de victòries en els majors.
Comptant les seves dues victòries aficionats als Estats Units, va ser la 13a victòria combinada (aficionada i professional) de Nicklaus en una important, empatant el rècord de Bobby Jones per a la majoria de victòries combinades en majors pro / aficionats. (Nicklaus va acabar la seva carrera amb un total de 18 victòries en majors pro i 20 combinats amateurs / pro majors.)
Nicklaus va guanyar els Masters de 1972 un parell de mesos abans, però la seva recerca de tres seguits va sortir a l'obertura britànica de 1972.
Resultats del torneig de golf US Open de 1972 disputat al Pebble Beach Golf Links del P-72 Beach (Califòrnia) (a-amateur):
| Jack Nicklaus | 71-73-72-74--290 | 30.000 dòlars |
| Bruce Crampton | 74-70-73-76--293 | 15.000 dòlars |
| Arnold Palmer | 77-68-73-76--294 | 10.000 dòlars |
| Homero Blancas | 74-70-76-75--295 | 7.500 dòlars |
| Lee Trevino | 74-72-71-78--295 | 7.500 dòlars |
| Kermit Zarley | 71-73-73-79-296 | 6.000 dòlars |
| Johnny Miller | 74-73-71-79-297 | 5.000 dòlars |
| Tom Weiskopf | 73-74-73-78--298 | 4.000 dòlars |
| Chi Chi Rodriguez | 71-75-78-75--299 | 3.250 dòlars |
| César Sanudo | 72-72-78-77--299 | 3.250 dòlars |
| Billy Casper | 74-73-79-74--300 | 2.500 dòlars |
| Don Gener | 76-71-74-79--300 | 2.500 dòlars |
| Bobby Nichols | 77-74-72-77--300 | 2.500 dòlars |
| Bert Yancey | 75-79-70-76--300 | 2.500 dòlars |
| Don Massengale | 72-81-70-78--301 | 1.900 dòlars |
| Orville Moody | 71-77-79-74--301 | 1.900 dòlars |
| Gary Player | 72-74-75-80--301 | 1.900 dòlars |
| a-Jim Simons | 75-75-79-72--301 | |
| Lou Graham | 75-73-75-79--302 | 1.750 $ |
| a-Tom Kite | 75-73-79-75--302 | |
| Al Geiberger | 80-74-76-73--303 | 1.625 dòlars |
| Paul Harney | 79-72-75-77--303 | 1.625 dòlars |
| Bobby Mitchell | 74-80-73-76--303 | 1.625 dòlars |
| Charles Sifford | 79-74-72-78--303 | 1.625 dòlars |
| Gay Brewer | 77-77-72-78--304 | 1.427 dòlars |
| Rod Funseth | 73-73-84-74--304 | 1.427 dòlars |
| Lanny Wadkins | 76-68-79-81--304 | 1.427 dòlars |
| Jim Wiechers | 74-79-69-82--304 | 1.427 dòlars |
| Perruquer de Miller | 76-76-73-80--305 | 1.217 dòlars |
| Julius Boros | 77-77-74-77-- 305 | 1.217 dòlars |
| Dave Eichelberger | 76-71-80-78--305 | 1.217 dòlars |
| Lee Elder | 75-71-79-80--305 | 1.217 dòlars |
| Jerry Heard | 73-74-77-81--305 | 1.217 dòlars |
| Dave Hill | 74-78-74-79--305 | 1.217 dòlars |
| Tom Watson | 74-79-76-76--305 | 1.217 dòlars |
| Brian Allin | 75-76-77-78--306 | 1.090 dòlars |
| Larry Hinson | 78-73-72-83--306 | 1.090 dòlars |
| Hale Irwin | 78-72-73-83--306 | 1.090 dòlars |
| Barry Jaeckel | 78-69-82-77--306 | 1.090 dòlars |
| Ron Cerrudo | 77-77-76-77--307 | 994 dòlars |
| Tony Jacklin | 75-78-71-83--307 | 994 dòlars |
| Jerry McGee | 79-72-71-85--307 | 994 dòlars |
| George Rives | 80-73-79-75--307 | 994 dòlars |
| Maçó Rudolph | 71-80-86-70--307 | 994 dòlars |
| Tom Shaw | 71-79-80-77--307 | 994 dòlars |
| Billy Ziobro | 76-77-77-77--307 | 994 dòlars |
| Bobby Cole | 72-76-79-81--308 | 930 dòlars |
| Gibby Gilbert | 77-77-77-77--308 | 930 dòlars |
| David Graham | 77-77-79-75--308 | 930 dòlars |
| Ron Letellier | 75-77-74-82--308 | 930 dòlars |
| John Schroeder | 78-75-75-80--308 | 930 dòlars |
| Mike Butler | 78-73-77-81--309 | 890 dòlars |
| Tom Jenkins | 73-80-75-81--309 | 890 dòlars |
| Ralph Johnston | 74-72-79-84--309 | 890 dòlars |
| Tommy Aaron | 76-76-77-81--310 | 835 dòlars |
| Martin Bohen | 77-76-77-80--310 | 835 dòlars |
| Bob Brue | 77-75-79-79--310 | 835 dòlars |
| Tim Collins | 79-71-81-79--310 | 835 dòlars |
| Green Hubert | 75-76-78-81--310 | 835 dòlars |
| Bobby Greenwood | 77-75-72-86--310 | 835 dòlars |
| Jim Hardy | 78-76-79-77--310 | 835 dòlars |
| Mike Hill | 75-77-75-83--310 | 835 dòlars |
| Jim Colbert | 74-79-76-82--311 | 800 dòlars |
| Bob Murphy | 79-74-83-75--311 | 800 dòlars |
| George Archer | 74-74-77-87--312 | 800 dòlars |
| Bruce Devlin | 75-78-74-85--312 | 800 dòlars |
| Dick Hendrickson | 80-74-79-82--315 | 800 dòlars |
| Austin Straub | 76-77-75-87--315 | 800 dòlars |
| Dwight Nevil | 76-77-81-82--316 | 800 dòlars |
| a-Dan ONeill | 78-76-77-86--317 |
