L'obert nord-americà de 1966 és on Billy Casper va protagonitzar una de les victòries més grans que sempre han estat; i on Arnold Palmer va patir un dels col·lapses més grans.
Palmer va liderar Casper per tres cops a l'inici de la ronda final. Quan Palmer i Casper van fer el gir després de nou forats de la ronda 4, el torneig semblava que s’havia acabat i Palmer semblava fugir amb ell: Palmer havia estès el lideratge sobre Casper fins a set cops.
Però Palmer, que va disparar 32 al nou front, va lluitar per les nou del darrere, anotant 39. Mentrestant, Casper va treure foc, disparant els seus propis de nou sobre els nou.
Palmer va perdre un cop al deu, després un altre al 13. Els jugadors es van reduir a la meitat el dia 14, per dir-ho, que va deixar Palmer amb un avantatge de 5 temps amb quatre forats per jugar.
I Casper va esborrar per complet els tres primers forats. Palmer en va donar dos de tornada a la 15a, i després va abandonar-ne dos més el dia 16. Quan Palmer va fallar el dia 17, es va desaparèixer tot el lideratge de 7 temps. Palmer i Casper eren empatats.
Van igualar els resultats del 18 per acabar amb el 278, set cops per davant de Jack Nicklaus en el tercer. L'endemà, Casper i Palmer van continuar amb una eliminatòria de 18 forats i Palmer va deixar el lideratge.
En el playoff, Palmer va liderar dos cops a la mitja part, però va perdre sis cops a Casper per sobre dels vuit forats finals. Casper va guanyar el playoff 69 a 73.
Per a Casper, va ser la seva segona victòria en un US Open, la seva 30a victòria a la PGA Tour. Palmer va ser subcampió de nou a l’Open dels Estats Units de 1967, completant un període de sis anys en què va acabar segon quatre vegades a l’Open dels Estats Units.
Cary Middlecoff, dues vegades campió dels Estats Units de l’Open i 40 vegades guanyador del PGA Tour, va fer la seva última aparició en aquest campionat aquest any, retirant-se després de la primera volta.
Lee Trevino va fer la seva primera aparició en una important aquí, acabant empatat per al 54è lloc.
I Hale Irwin, més tard guanyador de l'Open dels Estats Units, va debutar en el campionat de l'Open als Estats Units de 1966, aconseguint el tall com a aficionat.
L'amateur més impressionant, però, va ser Johnny Miller, de 19 anys. Miller va créixer jugant al Club Olímpic, i el seu coneixement del curs -per no parlar d'un partit que mostrava brillants brillants futurs- el va ajudar a acabar empatat per vuitè en el seu debut important al campionat.
Puntuacions del torneig obert de golf dels Estats Units de 1966
Resultats del torneig de golf obert als Estats Units de 1966 disputat al Lake Course of Olympic Club de Par-70 a San Francisco, Califòrnia (playoff guanyat x; a-amateur):
| x-Billy Casper | 69-68-73-68--278 | 26.500 dòlars |
| Arnold Palmer | 71-66-70-71--278 | 14.000 dòlars |
| Jack Nicklaus | 71-71-69-74--285 | 9.000 dòlars |
| Tony Lema | 71-74-70-71--286 | 6.500 dòlars |
| Dave Marr | 71-74-68-73--286 | 6.500 dòlars |
| Phil Rodgers | 70-70-73-74--287 | 5.000 dòlars |
| Bobby Nichols | 74-72-71-72--289 | 4.000 dòlars |
| Wes Ellis | 71-75-74-70--290 | 2.800 dòlars |
| a-Johnny Miller | 70-72-74-74--290 | |
| Maçó Rudolph | 74-72-71-73--290 | 2.800 dòlars |
| Doug Sanders | 70-75-74-71--290 | 2.800 dòlars |
| Ben Hogan | 72-73-76-70--291 | 2.200 dòlars |
| Rod Funseth | 75-75-69-73--292 | 1.900 dòlars |
| Rives McBee | 76-64-74-78--292 | 1.900 dòlars |
| a-Bob Murphy | 73-72-75-73--293 | |
| Gary Player | 78-72-74-69--293 | 1.700 dòlars |
| George Archer | 74-72-76-72--294 | 1.430 dòlars |
| Frank Barba | 76-74-69-75--294 | 1.430 dòlars |
| Julius Boros | 74-69-77-74--294 | 1.430 dòlars |
| Don Gener | 73-73-75-73--294 | 1.430 dòlars |
| Ken Venturi | 73-77-71-73-294 | 1.430 dòlars |
| Walter Burkemo | 76-72-70-77--295 | 1.175 $ |
| Bob Gol | 71-73-71-80--295 | 1.175 $ |
| Dave Hill | 72-71-79-73--295 | 1.175 $ |
| Bob Verwey | 72-73-75-75--295 | 1.175 $ |
| Perruquer de Miller | 74-76-77-69--296 | 997 dòlars |
| Bruce Devlin | 74-75-71-76--296 | 997 dòlars |
| Al Mengert | 67-77-71-81-296 | 997 dòlars |
| Robert Shave Jr. | 76-71-74-75--296 | 997 dòlars |
| Tommy Aaron | 73-75-71-78--297 | 920 dòlars |
| a-Deane Beman | 75-76-70-76--297 | |
| Al Geiberger | 75-75-74-73--297 | 920 dòlars |
| Vince Sullivan | 77-73-73-74-297 | 920 dòlars |
| Kel Nagle | 70-73-81-74-298 | 870 dòlars |
| Tom Veech | 72-73-77-76--298 | 870 dòlars |
| Gen d’os | 74-76-72-77--299 | 790 dòlars |
| Gay Brewer | 73-76-74-76--299 | 790 dòlars |
| Charles Harrison | 72-77-80-70--299 | 0 dòlars |
| Don Massengale | 68-79-78-74--299 | 790 dòlars |
| Billy Maxwell | 73-74-74-78--299 | 790 dòlars |
| Ken Still | 73-74-77-75--299 | 790 dòlars |
| a-Ed Tutwiler | 73-78-76-72--299 | |
| Bob Wolfe | 77-72-76-74--299 | 790 dòlars |
| Chi Chi Rodriguez | 74-76-73-77--300 | 697 dòlars |
| George Knudson | 75-76-72-77--300 | 697 dòlars |
| Tom Nieporte | 71-77-74-78--300 | 697 dòlars |
| Bob Rosburg | 77-73-75-75--300 | 697 dòlars |
| George Bayer | 75-74-78-74--301 | 655 dòlars |
| Gardner Dickinson | 75-74-78-74--301 | 655 dòlars |
| Gene Littler | 68-83-72-78--301 | 655 dòlars |
| Steve Oppermann | 73-76-74-78--301 | 655 dòlars |
| Charles Coody | 76-75-76-75--302 | 625 dòlars |
| Tom Shaw | 75-74-73-80--302 | 625 dòlars |
| Gene Borek | 75-76-77-75--303 | 600 dòlars |
| Johnny Bulla | 73-76-77-77--303 | 600 dòlars |
| Lee Trevino | 74-73-78-78--303 | 600 dòlars |
| Bruce Crampton | 74-72-80-78--304 | 565 $ |
| Lee Elder | 74-77-74-79--304 | 565 $ |
| David Jiménez | 75-73-81-75--304 | 565 $ |
| Claude King | 74-77-77-76--304 | 565 $ |
| a-Hale Irwin | 75-75-78-77--305 | |
| Stan Thirsk | 72-79-72-82--305 | 540 dòlars |
| Herb Hooper | 73-76-85-72--306 | 530 dòlars |
| Joe Zakarian | 77-74-79-80--310 | 520 dòlars |
Una altra cosa a destacar sobre la setmana de Palmer: el seu cadet era Mike Reasor. Reasor va passar a ser ell mateix jugador de PGA Tour, però una vegada va acabar el 93-over-par en un esdeveniment de gira.
