Quan Arnold Palmer va debutar en el campionat obert el 1960, Kel Nagle ho va fer malbé, i va vèncer a Arnie per un cop més. A l'Open britànic de 1962, Palmer ha acabat primer i Nagle qui ha acabat segon, però no ha estat a prop. Palmer va liderar Nagle per cinc entrant a la ronda final i va acabar amb una victòria de 6 temps. Nagle va ser set tirs més per davant dels golfistes del tercer lloc, Brian Huggett i Phil Rodgers.
Per tant, Palmer va guanyar 13 cops millor que els tercers.
Com de dominant era Palmer? Als anys 60 només hi havia cinc rondes a tot el torneig, i Palmer en va tenir tres: Va acabar 69-67-69. (Un dels altres va ser de Huggett, i el cinquè de Peter Alliss, que va empatar per vuitè.)
Va ser la segona victòria consecutiva de Palmer a l'Open Britànic, i Palmer va ser tan popular que la R&A va haver d'instituir mesures de control de multitud molt més estrictes en tots els Open a partir d'aquest. El trencament i la caiguda dels carrils i l'esgrima dels límits del curs, van començar a l'Open de 1963 perquè Palmer havia atret tants aficionats a aquest.
Palmer mai va acabar més alt que el setè en un Open Britànic després d'aquest, i va guanyar un altre més important (el Masters de 1964). La seva victòria aquí va ser la sisena de les set majors de carrera de Palmer.
Palmer va ser només el segon golfista (després de Ben Hogan el 1954) en guanyar The Masters i l’Open britànic el mateix any.
I el seu total 276 va rebaixar el rècord de dos punts de tir i va estar fins al 1977.
Sam Snead va jugar l'Open Britànic només cinc vegades. Dos d'aquests resultats van provocar talls perduts quan Snead va superar el seu primer lloc. Va acabar 11è el 1937 i va guanyar el 1946. I aquí, el 1962, als 50 anys, Snead va empatar per al sisè lloc.
I va haver-hi un debut important - molt significatiu - a l'Open Britànic de 1962. Jack Nicklaus va fer el seu debut al campionat obert aquí, acabant empatat per 32a. Nicklaus va tenir rondes de 80 i 79, i fins i tot va anotar un 10 en un forat. Nicklaus va guanyar aquest torneig en tres ocasions, amb set llocs més segons.
Una nota sobre el format de l'Open Britànic: tots els jugadors van haver de jugar dues proves de qualificació per entrar-hi. És a dir, no hi va haver exempcions al camp (i mai no havien estat a la història de l'Open). Però aquest va ser l’últim Open on va ser així. L’any següent es van introduir exempcions.
Puntuació del British Open Golf Tournament 1962
Resultats del torneig de golf britànic Open de 1962 disputat al Club de Golf Troon par-72 de Troon, Escòcia (un aficionat):
Arnold Palmer | 71-69-67-69--276 |
Kel Nagle | 71-71-70-70--282 |
Brian Huggett | 75-71-74-69--289 |
Phil Rodgers | 75-70-72-72--289 |
Bob Charles | 75-70-70-75--290 |
Sam Snead | 76-73-72-71--292 |
Peter Thomson | 70-77-75-70--292 |
Peter Alliss | 77-69-74-73--293 |
Dave Thomas | 77-70-71-75--293 |
Syd Scott | 77-74-75-68--294 |
Ralph Moffitt | 75-70-74-76--295 |
Jean Garaialde | 76-73-76-71--296 |
Sebastian Miguel | 72-79-73-72--296 |
Harry Weetman | 75-73-73-75--296 |
Ross Whitehead | 74-75-72-75--296 |
Roger Foreman | 77-73-72-75-297 |
Bernard Hunt | 74-75-75-73--297 |
Denis Hutchinson | 78-73-76-70--297 |
Jimmy Martin | 73-72-76-76--297 |
Christy O'Connor Sr. | 74-78-73-72--297 |
John Panton | 74-73-79-71--297 |
Tony Coop | 76-75-75-72--298 |
Donald Swaelens | 72-79-74-74--299 |
Brian Bamford | 77-73-74-76--300 |
Lionel Platts | 76-75-78-71--300 |
Guy Wolstenholme | 78-74-76-72--300 |
Hugh Boyle | 73-78-74-76--301 |
Keith MacDonald | 69-77-76-79--301 |
George Low | 77-75-77-73--302 |
Harry Bradshaw | 72-75-81-75--303 |
Harold Henning | 74-73-79-77--303 |
Jimmy Hitchcock | 78-74-72-79--303 |
Doug Beattie | 72-75-79-78--304 |
Eric Brown | 74-78-79-74--305 |
Jack Nicklaus | 80-72-74-79--305 |
John Johnson | 76-74-81-76--307 |
Don Essig | 76-72-79-81--308 |
a-Charlie Green | 76-75-81-76--308 |
David Miller | 76-74-81-78--309 |