Setze mesos després d’un accident automobilístic que gairebé el va matar i el va deixar amb problemes de tota la vida, Ben Hogan va guanyar en el seu retorn a l’Open dels Estats Units en allò que alguns anomenen "el miracle a Merion".
Al febrer de 1949, Hogan i la seva dona van sobreviure a la col·lisió frontal amb un autobús. Hogan tenia nombrosos ossos trencats i va patir coàguls de sang i va passar dos mesos a l’hospital. Els metges li van dir originalment que mai tornaria a jugar al golf.
Va patir problemes de circulació i dolor a les cames durant la resta de la seva vida, i aquests problemes van restringir molt la seva capacitat per jugar molts tornejos.
Però Hogan va tornar al cercle del guanyador al Merion Golf Club a l'Open dels Estats Units de 1950. Malgrat un dolor important a les cames, tot i haver de jugar la tercera i quarta ronda en un dia (els Obre dels Estats Units es van jugar al llarg de tres dies, en lloc de quatre, en el seu moment), tot i haver de jugar 18 més en un playoff. Hogan va guanyar aquest playoff de 18 forats de tres trams, aconseguint la seva segona victòria al torneig. Per a Hogan, va ser la seva 54a victòria en PGA Tour i la quarta de les seves nou victòries de carrera en els principals campionats.
En el playoff, Hogan va treure el 69 a Lloyd Mangrum amb el 73 i el de George Fazio al 75. Mangrum va ser el guanyador de l'Open dels Estats Units de 1946, que va passar a guanyar 36 victòries de carrera i entrar al World Golf Hall of Fame. El Fazio només tenia dues victòries abans, i cap després, però va acabar en el Top 5 de l'Open dels Estats Units tres de quatre anys de 1950-53.
Fazio va continuar adquirint fama com a dissenyador de camp de golf, una carrera també escollida per diversos membres de la família següents (inclòs Tom Fazio, el seu nebot).
Mangrum va avançar a Hogan després de la tercera ronda i va marcar 6 minuts sobre Fazio. Però Fazio va col·locar 287 amb una eliminatòria final 70, mentre que Mangrum va lluitar amb un 76 per igualar-se amb Fazio.
El de 74 de Hogan no va ser el seu millor: va desaprofitar les oportunitats a la recta, inclosa la falta d'un put de 2 1/2 de peu al 15è forat, i una bogey el 17, però va ser prou bo per entrar al playoff.
Hogan va aconseguir el seu lloc en el playoff amb una de les seves preses més famoses: una de les preses més famoses de la història del golf, gràcies a la icònica fotografia de Hogan que la va colpejar. Hogan havia de parar el forat final per entrar al playoff, i va treure un ferro de la planxa a la verda del forat de tancament molt dur de Merion. (Avui hi ha una placa al carrer on es va colar aquell ferro de 1.) Hogan, aleshores, es va posar a la mà de 2 per la quantitat necessària.
Avui, les fotografies, les estampes i els pòsters d'aquesta famosa foto segueixen sent col·leccionistes populars entre els golfistes. Podeu trobar-lo en moltes botigues de golf, art i posters i molts llocs en línia, per exemple:
El playoff va baixar a Hogan i Mangrum i un problema de regles. Hogan dirigit per un sobre Mangrum (amb Fazio més enrere) a través de 15 forats. Però quan Mangrum es va preparar per posar-se, un insecte va aterrar a la seva bola. Mangrum va marcar, va agafar la pilota i va fer desaprofitar l'error. Segons la història de la USGA, aquell va ser "un acte no permès per la normativa del golf fins al 1960". Mangrum va patir un penal de dos temps i Hogan va acabar guanyant el playoff per quatre.
L’Open dels Estats Units de 1950 també és notable per la primera ronda de 64 en la història del torneig. Va ser publicat per Lee Mackey Jr. a la primera ronda. Malauradament per a Mackey, el va seguir amb una segona ronda de 81 i va acabar empatant per 25è. Els 64 de Mackey no es veurien perfeccionats en aquest torneig (ni cap dels altres majors) fins a la cloenda 63 de Johnny Miller a l'Open dels Estats Units de 1973.
Tommy Armor va jugar al seu últim Open dels Estats Units (el seu gran final) en aquest esdeveniment, disparant 75-75 i faltava el tall.
Puntuacions del torneig obert de golf dels Estats Units del 1950
Resultats del torneig de golf obert dels Estats Units del 1950 disputat al club de golf East 70 de Merion Golf Club d'Ardmore, Pa. (Playoff guanyat x; a-amateur):
x-Ben Hogan | 72-69-72-74-287 | 4.000 dòlars |
Lloyd Mangrum | 72-70-69-76--287 | 2.500 dòlars |
George Fazio | 73-72-72-70-287 | 1.000 dòlars |
Harrison holandès | 72-67-73-76--288 | 800 dòlars |
Jim Ferrier | 71-69-74-75--289 | 500 dòlars |
Joe Kirkwood Jr. | 71-74-74-70--289 | 500 dòlars |
Henry Ransom | 72-71-73-73--289 | 500 dòlars |
Bill Nary | 73-70-74-73--290 | 350 $ |
Julius Boros | 68-72-77-74--291 | 300 dòlars |
Cary Middlecoff | 71-71-71-79-292 | 225 dòlars |
Johnny Palmer | 73-70-70-79--292 | 225 dòlars |
Al Besselink | 71-72-76-75--294 | 133 dòlars |
Johnny Bulla | 74-66-78-76--294 | 133 dòlars |
Dick Mayer | 73-76-73-72--294 | 133 dòlars |
Henry Picard | 71-71-79-73--294 | 133 dòlars |
Skee Riegel | 73-69-79-73--294 | 133 dòlars |
Sam Snead | 73-75-72-74-294 | 133 dòlars |
Saltar Alexandre | 68-74-77-76--295 | 100 dòlars |
Fred Haas | 73-74-76-72--295 | 100 dòlars |
Jimmy Demaret | 72-77-71-76--296 | 100 dòlars |
Marty Furgol | 75-71-72-78--296 | 100 dòlars |
Dick Metz | 76-71-71-78-296 | 100 dòlars |
Bob Toski | 73-69-80-74-296 | 100 dòlars |
Harold Williams | 69-75-75-77--296 | 100 dòlars |
Bobby Cruickshank | 72-77-76-72--297 | 100 dòlars |
Ted Kroll | 75-72-78-72--297 | 100 dòlars |
Lee Mackey Jr. | 64-81-75-77--297 | 100 dòlars |
Paul Runyan | 76-73-73-75--297 | 100 dòlars |
Pete Cooper | 75-72-76-75--298 | 100 dòlars |
Henry Williams Jr. | 69-76-76-77--298 | 100 dòlars |
John Barnum | 71-75-78-75--299 | 100 dòlars |
Denny Shute | 71-73-76-79--299 | 100 dòlars |
Blanc blanc | 77-71-77-74--299 | 100 dòlars |
Terl Johnson | 72-77-74-77--300 | 100 dòlars |
Herschel Spears | 75-72-75-78--300 | 100 dòlars |
Walter Burkemo | 72-77-74-78--301 | 100 dòlars |
Dave Douglas | 72-76-79-74--301 | 100 dòlars |
Claude Harmon | 71-74-77-80--302 | 100 dòlars |
a-James McHale Jr. | 75-73-80-74--302 | |
Gene Sarazen | 72-72-82-76--302 | 100 dòlars |
Jim Turnesa | 74-71-78-79--302 | 100 dòlars |
Campana d’art | 72-77-78-76--303 | 100 dòlars |
Patrick Abbott | 71-77-76-80--304 | 100 dòlars |
Joe Thacker | 75-69-83-77--304 | 100 dòlars |
Johnny Morris | 74-74-80-77--305 | 100 dòlars |
Loddie Kempa | 71-74-78-83--306 | 100 dòlars |
a-Frank Stranahan | 79-70-79-78--306 | |
Gene Webb | 75-74-82-75--306 | 100 dòlars |
aP.J. Boatwright | 75-74-79-79--307 | |
George Bolesta | 77-72-84-78--311 | 100 dòlars |
John O'Donnell | 76-72-83-85--316 | 100 dòlars |