Molts historiadors del golf consideren que l'Open US de 1913 és un dels desenvolupaments més importants de la història del golf a Amèrica: el desenvolupament més important de la història del joc als Estats Units.
Això és perquè el torneig el va guanyar un aficionat poc conegut, un antic caddy anomenat Francis Ouimet, un nord-americà de naturalesa que va derrotar dos titans britànics en un playoff. Així doncs, va ser una història de David vs Goliat que va atrapar la imaginació del públic.
I Ouimet, que era un antic cadió -un "comú" - va demostrar que el golf no havia de ser un joc només per als rics i privilegiats. La gent "regular" també podria gaudir del joc.
El golf va experimentar un enorme creixement a Amèrica durant els anys següents, i la derrota de Harry Vardon i Ted Ray en un playoff per guanyar l'Open dels Estats Units de 1913 se li atorga gran part.
Ouimet tenia 20 anys. Havia crescut a prop del The Country Club a Brookline, Mass. I es va criar al club. Això segur que el va ajudar, ja que The Country Club és on es va jugar el US Open de 1913.
Ray i el mític Vardon van estar en una gira d’exposició pels Estats Units, que és com van arribar a jugar a l’Open dels Estats Units (els viatges a través de l’Atlàntic per als tornejos de golf eren molt rars en aquests dies). Vardon es va veure afavorit pel terreny de joc, i Vardon i Ray, i gairebé tots els altres, es van afavorir per sobre de Ouimet.
Vardon va compartir el lideratge de 36 forats amb Ray dos darrere i Ouimet quatre per darrere.
Aquests tres estaven empatats per al lideratge després de la tercera ronda. I a la ronda final - amb el seu cadió de deu anys, Eddie Lowery, a remolc - Ouimet, contra totes les expectatives, va tornar a igualar Vardon i Ray, i el trio va acabar amb 72 forats empatats a 304. Ouimet es va obligar a entrar en el playoff. amb un ocell al forat 71.
En el playoff, Ouimet va disparar la seva millor puntuació de la setmana, un 72, per vèncer Vardon per cinc i Ray per sis. Ray no era un gran factor en el playoff, però Vardon va deixar la persecució fins a la tarda de l'acció. El lideratge de Ouimet va ser només un cop després dels 16, però un ocellet el 17 va tancar fonamentalment la seva improbable victòria.
Ouimet va guanyar dos títols amateurs nord-americans, quedant aficionat durant tota la seva vida.
John McDermott, campió defensiu en dues ocasions, va acabar vuitè. El futur guanyador de l'Open dels Estats Units en dos temps i el campió principal en onze vegades Walter Hagen va fer el seu debut a l'Open als Estats Units aquí, acabant empatat per quart.
Puntuacions del torneig obert de golf dels Estats Units 1913
Resultats del torneig de golf obert dels Estats Units de 1913 disputat al Country Country de Brookline, Massachusetts (playoff x-a; aficionat):
xa-Francis Ouimet | 77-74-74-79--304 | |
Harry Vardon | 75-72-78-79--304 | 300 dòlars |
Ted Ray | 79-70-76-79--304 | 150 $ |
Jim Barnes | 74-76-78-79--307 | 78 $ |
Walter Hagen | 73-78-76-80--307 | 78 $ |
Macdonald Smith | 71-79-80-77--307 | 78 $ |
Louis Tellier | 76-76-79-76--307 | 78 $ |
John McDermott | 74-79-77-78--308 | 50 dòlars |
Herbert Strong | 75-74-82-79--310 | 40 dòlars |
Pat Doyle | 78-80-73-80--311 | 30 dòlars |
aW.C. Fownes Jr. | 79-75-78-80--312 | |
Elmer Amant | 76-80-75-81--312 | 20 $ |
Alex Campbell | 77-80-76-80--313 | |
Mike Brady | 83-74-78-80--315 | |
Matt Campbell | 83-80-77-76--316 | |
a-Fred Herreshoff | 75-78-83-82--318 | |
Jock Hutchison | 77-76-80-85--318 | |
Tom McNamara | 73-86-75-84--318 | |
Wilfred Reid | 75-72-85-86--318 | |
Alex Smith | 82-75-82-79--318 | |
a-Robert Andrews | 83-73-83-80--319 | |
Jack Croke | 72-83-83-81--319 | |
Charles Murray | 80-80-80-79--319 | |
Peter Robertson | 79-80-78-82--319 | |
George Sargent | 75-76-79-89--319 | |
Charles Thom | 76-76-84-85--321 | |
Jack Dowling | 77-77-82-85--321 | |
Bob Macdonald | 80-79-84-79--322 | |
a-Jerome Travers | 78-78-81-85--322 | |
Frank Belwood | 79-83-80-81--323 | |
James Donaldson | 79-76-85-83--323 | |
JH Taylor | 81-80-78-84--323 | |
Jack Hobens | 78-79-84-83--324 | |
Albert Murray | 76-82-81-85--324 | |
David Ogilvie | 81-77-82-84--324 | |
Herbert Barker | 80-79-85-82--326 | |
Alex Ross | 71-80-93-82--326 | |
Tom Anderson Jr. | 82-83-82-80--327 | |
Fred McLeod | 80-85-82-80--327 | |
Tom Vardon | 85-78-79-85--327 | |
John Shippen | 81-73-87-87--328 | |
James Thomson | 80-80-84-84--328 | |
Willie Maguire | 85-80-82-82--329 | |
Walter Fovargue | 79-83-81-87--330 | |
Karl Keffer | 79-84-81-88--332 | |
Joe Sylvester | 81-81-87-83--332 | |
George Cummings | 81-79-88-86--334 | |
Tom Bonnar | 86-79-85-88--338 | |
Robert Thomson | 84-79-90-87--340 |
Tornar al llistat de guanyadors oberts dels Estats Units