Exemple # 1:
Aquesta dona i el seu marit van a Mèxic. A fora de la cambra del motel, la senyora observa un gos petit amb aspecte estrany. L’alimenta durant un parell de nits i finalment deixa que el gos dormi a l’habitació amb ells. Ella s’enamora d’aquest poquet lleig, però adorable i decideix portar-lo a casa al final de les vacances.
Ella transporta l'animal en una manta a un autobús que els porta a l'aeroport. La nova mascota es llepa la cara mentre s’enfronta amb ella. Assisteix a un home més gran local del bus que la mirava. Ella pregunta a l’home si sap quina raça de gos possible ha estimat. Ell li diu que no és un gos que s’acostuma, però en realitat és un gran tipus de rata mexicana.
Exemple 2:
El meu millor amic em va explicar aquesta història. Suposadament cert: els va passar …
La seva família acabava de comprar un cadell petit. Només la tenien una setmana més o menys i van decidir portar-la a la platja amb ells. Quan van arribar, es van assabentar que no podien portar el cadell a la platja pública a causa d’una ordenança de la ciutat. En lloc de viatjar de tornada a casa per deixar el cadell o deixar-lo en un cotxe calent, el van deixar al corro … lligat al cotxe.
Al cap d’unes hores, la tornada al cotxe va descobrir que algú havia robat el seu cadell. La corretja i el collet encara eren allà, lligats al cotxe. Van buscar tots els voltants del pàrquing del cadell. Sense sort. No obstant això, van trobar un altre gos amb aspecte escabroso que vagabundava pel solar sense coll. En lloc de marxar sense mascota, el va decidir donar-li a casa el mutt.
La van portar a casa i la van mantenir durant una setmana a casa. Aleshores van decidir portar el gos al veterinari per fer-li trets, etc. Al examinar el gos, el veterinari va fer dos descobriments:
- La seva nova mascota no era un gos, sinó una gran rata de moll.
- No li faltava el cadell, sinó que l’havien menjat la rata.
Anàlisi
Una variant d'aquesta llegenda que a Europa es diu molt de temps es diu "The Turkish Pet", que demostra que, sigui on sigui el món que pugui aparèixer, la història tendeix a transmetre un missatge xenòfob: compte amb les terres estrangeres i les coses estranyes i espantoses que venir d’ells.
Un altre motiu repetitiu en les narracions d'aquesta llegenda és la mort. El "gos" identificat erròniament mata una altra mascota familiar després de ser portat a casa, per exemple, o es troba morint per alguna desagradable malaltia atrapada als carrers, o acaba ofegant-se al vàter.
Segons el folklorista Jan Harold Brunvand, el conte té almenys un segle, amb variants que es remunten fins a mitjan segle XIX.
Vegeu també: "Els raspalls de dents pintats", una altra llegenda urbana carregada de xenofòbia.
