Estimades llegendes urbanes:

La següent cita ha estat àmpliament distribuïda en línia i atribuïda a Julius César:

Aneu amb compte amb el líder que bat els tambors de la guerra per assotar la ciutadania amb un fervor patriòtic, ja que el patriotisme és de fet una espasa de doble tall. Ambdós embelleixen la sang, de la mateixa manera que restringeix la ment.

I quan els tambors de la guerra hagin arribat a un punt de febre i la sang bulli d’odi i la ment s’hagi tancat, el líder no tindrà necessitat d’apoderar-se dels drets de la ciutadania. Més aviat, la ciutadania, infusionada de por i cegada pel patriotisme, oferirà tots els seus drets al líder i així de bo.

Com ho sé? Per això és el que he fet. I jo sóc Cèsar.

No puc trobar cap font de verificació que indiqui inequívocament que César digués o escrigués això. Vaig localitzar un tauler de missatges obscur, les discussions entre professors de literatura llatina, on un home preguntava als seus companys si sabien si era cert o no i les dues respostes que va rebre eren escèptiques.

Sembla més aviat una cosa que podria dir César, però tinc aquesta cosa per veritat i precisió (fins i tot si el sentiment és compatible amb el meu sistema de creences personals). Podríeu aplicar els vostres talents de recerca per descobrir si ol 'Julius, de fet, va escriure o dir això?

Estimat lector:

Doncs és estrany, per menys dir, trobar un passatge atribuït a Julius César (nascut el 100 aC, mort el 44 aC) que mai no va aparèixer a la impremta, enlloc, abans del 2001.

És igual d’estrany que si bé la repetició de cites s’ha repetit en desenes de debats a Internet sobre novetats polítiques posteriors a l’11 / 11, mai no apareix en articles ni llibres sobre el mateix Juli Cèsar. Si es troba entre els propis escrits de Cèsar, ningú no ha pogut localitzar on.

El passatge també ha estat atribuït, sobretot per Barbra Streisand, de cara vermella, a William Shakespeare, que presumptament hauria compost les línies per a la seva obra històrica, Julius César. Tanmateix, tampoc no es troba en aquest treball. A banda d’una breu frase dins de la pretesa cita ("I I am Caesar"), que es fa eco de les paraules clausura d’un cop shakespearià ("Jo prefereixo dir-vos què és tenir por / que allò que em temo; perquè sempre ho sóc César. "), El llenguatge és clarament un shakespearià i anacrònic. Les paraules "patriotisme" i "ciutadania" eren desconegudes a Anglaterra isabelina. El Juli Cèsar de Bard parlava en pentàmetre iambic, no en prosa mediocre.

A falta de la marxa endavant del culpable, hi ha poca probabilitat d’esbrinar qui realment ha sortit amb aquesta càrrega de baloney políticament convenient. Però sabem que no va ser Shakespeare, i podem estar raonablement segurs que no va ser Julius César.

Compta amb totes les marques d’entesa d’un “clàssic” engany a Internet.

Fonts i lectura addicional:

La vida i la mort de Juli Cèsar

De William Shakespeare

Biografia de Julius César

About.com: Clàssics

Cites familiars de Bartlett

Bartleby.com