"O Fortuna" és un poema medieval que va inspirar el compositor alemany Carl Orff a escriure la cantata "Carmina Burana", una de les obres més conegudes del segle XX. S'ha utilitzat per a anuncis de televisió i bandes sonores de pel·lícules, i sovint és interpretat per músics professionals de tot el món. Malgrat la seva aclamació, molta gent no sap gaire cosa sobre la cantata, el seu compositor ni la seva vinculació a l'Alemanya nazi.
El Compositor
Carl Orff (10 de juliol de 1895 - 29 de març de 1982) va ser un compositor i educador alemany més conegut per les seves investigacions sobre com els nens aprenen la música. Va publicar les seves primeres composicions als 16 anys i va estudiar música a Munic abans de la primera guerra mundial. Després de servir a la guerra, Orff va tornar a Munic, on va cofundar una escola d'art d'art i va ensenyar música. El 1930 va publicar a Schulwerk les seves observacions sobre l'ensenyament dels nens sobre la música. Al text, Orff va instar els professors a que els nens exploressin i aprenguessin al seu ritme, sense interferències per a adults.
Orff va continuar composant, però no va ser reconegut en gran mesura pel gran públic fins a l'estrena de "Carmina Burana" a Frankfort el 1937. Va ser un enorme èxit comercial i crític, popular entre el públic i els líders nazis. Impulsat per l'èxit de la cantata, Orff va participar en una competició patrocinada pel govern nazi per resoar "A Midsummer Night's Dream", un dels pocs compositors alemanys que ho van fer.
Hi ha poc que indiqui que Carl Orff era membre del Partit Nazi o que va donar suport activament a les seves polítiques. Però mai no va poder escapar completament de tenir la seva reputació vinculada per sempre amb el nacionalsocialisme a causa d’on i quan es va estrenar “Carmen Burana” i com va ser rebuda. Després de la guerra, Orff va continuar composant i escrivint sobre teoria i educació musical. Va continuar treballant a l'escola infantil que va cofundar fins a la seva mort el 1982.
Història
"Carmen Burana" o "Cançons de Beuren" es basa en un recull de poemes i cançons del segle XIII trobats el 1803 en un monestir bavarès. Les obres medievals s’atribueixen a un grup de monjos coneguts com a Goliards, coneguts per les seves composicions humorístiques i de vegades rauques sobre l’amor, el sexe, el beure, els jocs d’atzar, el destí i la fortuna. Aquests textos no estaven destinats al culte. Es consideraven una forma d'entreteniment popular, escrita en llatí vernacular, francès medieval o alemany, per a que les masses les entenguessin fàcilment.
Al voltant de 1.000 d’aquests poemes van ser escrits als segles XII i XIII i, després de ser redescoberts, es va publicar una col·lecció de versos el 1847. Aquest llibre, anomenat "Vi, dones i cançó" va inspirar Orff per compondre una cantata sobre la mítica roda. de la Fortuna. Amb l’ajuda d’un ajudant, Orff va seleccionar 24 poemes i els va ordenar per contingut temàtic. Entre els poemes que va seleccionar hi havia O Fortuna ("Oh, fortuna"). Altres poemes que van inspirar porcions de "Carmen Burana" són Imperatrix Mundi ("Emperadriu del món"), Primo Vere ("Primavera"), In Taberna ("A la taverna") i Cours d'Amour ("La Cort de Amor ").
Text i traducció
S'obre amb timboles que corprenen i un gran cor, l'oient s'introdueix a la magnitud de la roda, mentre que el text i la melodia embruixats i presagiaven asseguts damunt d'un riu d'acompanyament orquestral repetint interminablement, imiten la seva constant rotació.
Llatí
O Fortuna,
velut luna,
estàtua variabilis,
semis crescis,
aut decrescis;
vita detestabilis
nunc obdurat
et tunc curat
ludo mentis aciem,
egestatem,
potestatem,
dissolvit ut glaciem.
Sors immanis
et inanis,
rota tu volubilis,
malus d'estat,
vana salus
sempre dissolubilis,
obumbrata
et velata
michi quoque niteris;
nunc per joc
dorsum nudum
fero tui sceleris.
Sors salutis
et virtutis
michi nunc contraria,
és afecte
et defectus
sempre a l’angària.
Hac a hora
sine mora
corde pulsum tangite;
fortem esternit,
mecum omnes plangite!
Anglès
O Fortuna,
com la lluna
es pot canviar,
encerat sempre
i minvant;
vida odiosa
primer oprimeix
i després calma
com li ve de moda;
pobresa
i poder,
els fon com el gel.
El destí, monstruós
i buida,
que gira la roda,
ets maleent,
el teu favor està inactiu
i sempre s’esvaeix,
a l’ombra,
velat,
tu també em plaga.
Vaig treure l’esquena
per l’esport
de la vostra maldat
En prosperitat
o en virtut
el destí està en contra meu,
Tots dos amb passió
i en debilitat
el destí sempre ens esclavitza.
Així doncs, a aquesta hora
agafeu les cordes vibradores;
perquè el destí
deriva fins als forts,
tothom plora amb mi.
Fonts
- Personal de FM clàssic. "La història de Carmina Burana de Carl Orff". ClassicFM.com.
- Heffer, Simon. "Revisió de televisió: O Fortuna! Carl Orff i Carmina Burana (Sky Arts 2)." Telegraph.co.uk, 9 d'abril de 2009.
- Rickards, noi. "O, Fortuna! - Carl Orff i Carmina Burana." Gramophone.uk.co.
