$config[ads_header] not found

Els millors àlbums de metall del 1995

Taula de continguts:

Anonim

El 1995 va ser un bon any per al heavy metal. El millor de l'any inclou una àmplia varietat d'artistes en gèneres com el death metal melòdic, el death metal, el power metal i d'altres. També hi ha una àmplia representació geogràfica, des de Suècia a Alemanya fins a Noruega fins als Estats Units

Mort: simbòlic

Han passat uns quants anys des que Hansen havia estat vocalista, però va entrar a la dreta i no va faltar ni un pas. És un àlbum èpic amb grans cançons i excel·lents vocals. És un dels millors esforços de Gamma Ray.

Meshuggah: Milloreu esborrar

Destroy Erase Improve va ser el segon àlbum de Meshuggah, publicat quatre anys després del seu debut. Van llançar un parell de EPs provisionals. La marca de metall complex, tècnic i brutal de la banda sueca és relativament habitual ara, però en aquell moment va ser força innovadora.

Meshuggah combina estructures de cançons inusuals i fins i tot experimentals amb un thrash intens i també incorpora una sorprenent quantitat de melodia. Els elements destacats dels àlbums inclouen "Future Breed Machine", "Transfixion" i "Suffer In Truth".

Dark Tranquility - La Galeria

Dark Tranquility és una de les bandes pioneres del death metal melòdic de Suècia. La Galeria va ser el seu segon àlbum complet. Després de cantar al seu debut, Anders Friden havia abandonat la banda a In Flames, i el guitarrista Mikael Stanne va assumir les seves funcions vocals.

Es tracta d’un àlbum innovador, ja que Dark Tranquility va utilitzar influències progressives i populars i la veu femenina juntament amb grans riffs i solos de guitarra. Aquest va ser l'àlbum més inspirat de Dark Tranquillity i un dels seus millors.

Fear Factory - Desbast

Demanufacture va ser el segon llargmetratge de Fear Factory, i el so de la banda va evolucionar cap a un estil basat en un groc més fosc i divers que combinava l'extrem amb elements de l'electrònica.

Els teclats combinats amb l'excel·lent treball de guitarra de Dino Cazares van fer una combinació potent i enganxosa. Burton Bell era igualment contundent amb la veu grinyola i cantant. És un àlbum agressiu i memorable.

Baix - Nola

Nola va ser l'àlbum de debut del supergrupo South metal Down, format pel vocalista Phil Anselmo (Pantera), el guitarrista Pepper Keenan (Corrosion Of Conformity) i membres d'altres grups com Eyehategod i Crowbar.

És un àlbum de fangs groovy i gritty metal. La veu d’Anselmo és perfecta per a aquesta abrupta i bruta col·lecció de cançons que tenen influències de tothom, des de Sabbath fins a Skynyrd. El títol de l'àlbum és perfecte, una bona representació del recinte de la banda de Nova Orleans.

Els millors àlbums de metall del 1995