La "Ode to Joy" de Ludwig van Beethoven es va compondre el 1824, en el moviment final de la seva última, i probablement la més famosa, sinfonia, la Simfonia núm. 9. L'estrena va tenir lloc a Viena el 7 de maig de 1824 i, malgrat el seu poc atractiu i presentació poc assajada, el públic era extàtic. Va ser la primera vegada que Beethoven va aparèixer als escenaris en dotze anys.
Al final de la representació (tot i que algunes fonts diuen que podria haver estat després del segon moviment), es va dir que Beethoven va continuar dirigint tot i que la música havia acabat. Un dels solistes el va detenir i li va donar la volta per acceptar els seus aplaudiments. El públic coneixia bé la salut i la pèrdua auditiva de Beethoven, per la qual cosa, a més de donar palmades, van llançar els barrets i les bufandes a l’aire perquè pogués veure la seva aclaparadora aprovació.
La Simfonia Coral
Molts musicòlegs líders consideren que aquesta simfonia és una de les obres més importants de la música occidental. El que la fa tan especial és l'ús de la veu humana de Beethoven; va ser el primer gran compositor a incloure'l dins d'una simfonia. És per això que sovint veuràs la Simfonia núm. 9, denominada Simfonia Coral. La novena simfonia de Beethoven, amb una orquestra més gran que cap altra en aquell moment i un temps de reproducció de ben més d'una hora (més llarg que qualsevol altra obra simfònica), va suposar un gran punt d'inflexió per a la música clàssica; va ser una catapulta en el període romàntic, on els compositors van començar a trencar les regles de la composició i a explorar l'ús de grans conjunts, les emocions extremes i l'orquestració no convencional.
Lletra alemanya "Ode to Joy"
El text "Ode to Joy" que Beethoven va utilitzar, i lleugerament modificat, va ser escrit pel poeta alemany, Johann Christoph Friedrich von Schiller, l'estiu de 1785. Es tractava d'un poema de celebració que tractava la unitat de tota la humanitat.
O Freunde, nicht diese Töne!
Sondern laßt uns angenehmere anstimmen,
und freudenvollere.
Freude!
Freude!
Freude, Schöner Götterfunken
Tochter aus Elysium,
Wir betreten feuertrunken,
Himmlische, dein Heiligtum!
Deine Zauber es va unir a Wieder
El mode es va reforçar;
Alle Menschen a Werden Brüder,
Wo dein sanfter Flügel weilt.
Wem der große Wurf gelungen,
Eines Freundes Freund zu sein;
Wer ein holdes Weib errungen,
Mische seinen Jubel ein!
Ja, wer auch nur eine Seele
Sein nennt auf dem Erdenrund!
Und wie nie gekonnt, der stehle
Weinend sich aus diesem Bund!
Freude trinken alle Wesen
An den Brüsten der Natur;
Alle Guten, alle Bösen
Folgen ihrer Rosenspur.
Küsse gab sie uns und Reben,
Einen Freund, geprüft im Tod;
Wollust Ward dem Wurm gegeben,
Und der Cherub steht vor Gott.
Froh, wie seine Sonnen fliegen
Pla de Durch des Himmels prächt'gen,
Laufet, Brüder, eure Bahn,
Freudig, wie ein Held zum Siegen.
Seid umschlungen, Milions!
Diesen Kuß der ganzen Welt!
Brüder, über'm Sternenzelt
Muß ein lieber Vater wohnen.
Ihr stürzt nieder, Milions?
Ahnest du den Schöpfer, Welt?
Tal "ihn über'm Sternenzelt!"
Über Sternen muß er wohnen.
Traducció en anglès "Ode to Joy"
Amics, no és més que això!
Cantem cançons més alegres,
Més cançons plenes d’alegria!
Goig!
Goig!
Alegria, brillant espurna de divinitat,
Filla d’Elysium,
Inspirarem en el foc
Dins del vostre santuari.
El vostre poder màgic es torna a unir
Tot aquest costum ha dividit,
Tots els homes es converteixen en germans,
Sota el balanç de les seves suaus ales.
Qui ha creat
Una amistat permanent,
O ha guanyat
Una veritable i amorosa dona,
Tots els que puguin cridar almenys una ànima seva,
Uneix-te a la nostra cançó d’elogi;
Però aquells que no poden arraconar-se amb llàgrimes
Lluny del nostre cercle.
Totes les criatures beuen d'alegria
En el pit natural.
Just i injust
Sabor del regal;
Ella ens va donar petons i el fruit de la vinya,
Un amic intentat fins al final.
Fins i tot el cuc pot sentir satisfacció,
I el querubí es posa davant de Déu!
Amb alegria, com els cossos celestes
El qual va enviar als seus cursos
Per l’esplendor del firmament;
Per tant, germans, hauríeu de fer la vostra cursa,
Com un heroi a la victòria!
Vos milions, jo us abraço.
Aquest petó és per a tot el món!
Germans, per sobre de la marquesina estrellada
Hi ha d’habitar un pare amorós.
Et caus en culte, milions?
Món, coneixeu el vostre creador?
Busqueu-lo al cel;
Per sobre de les estrelles ha de situar-se.
“Ode a alegria”: una importància mundial
El 1972, el Consell d'Europa va convertir la "Oda a l'alegria" de Beethoven com a himne oficial. Anys després, el 1985, la Unió Europea va fer el mateix. Tot i que el text de Schiller no es canta en l'himne, la música transmet les mateixes idees de llibertat, pau i unitat.
Durant la Primera Guerra Mundial, els presos alemanys arrestats pel Japó van introduir els seus captadors a la 9a Simfonia de Beethoven. Anys després, les orquestres japoneses van començar a actuar. Aleshores, després dels devastadors esdeveniments de la Segona Guerra Mundial, moltes orquestres japoneses van començar a actuar a finals d'any, amb l'esperança d'aplegar prou membres de l'audiència per ajudar a finançar els esforços de reconstrucció. Des d’aleshores, s’ha convertit en una tradició japonesa per interpretar la novena simfonia de Beethoven a finals d’any.
En moltes esglésies angleses, l’himne “Joyful, Joyful we adore You”, escrit el 1907 per l’autor nord-americà Henry van Dyke, es posa i canta a la melodia “Ode to Joy” de Beethoven. Potser la gravació moderna més popular de l'himne es pot escoltar a la pel·lícula de 1993, Sister Act 2, cantada per Lauren Hill i repartiment.
