$config[ads_header] not found

Obertura britànica 2018: el primer gran guanyador italià del golf

Taula de continguts:

Anonim

A l'Open britànic del 2018, Francesco Molinari va fer alguna cosa que cap altre golfista italià havia fet en aquest torneig: guanyar. Molinari es va convertir no només en el primer golfista d'Itàlia a guanyar el Campionat d'Open, sinó en el primer guanyador italià de qualsevol de les quatre majors del golf professional masculí.

Molinari va entrar a la barreja amb un 65 a la tercera ronda, però els líders que van entrar a la ronda final van ser Jordan Spieth i Xander Schauffele al 9-under.

Tiger Woods també es trobava a un nivell de 5 anys.

Tot i això, Spieth i Schauffele van trobar problemes a la meitat del nou front de la ronda final. Quan Woods va golejar els seus set anys, va quedar sol al capdavant, deu anys després de la victòria més recent en un campionat important.

Però Woods aviat es va ensopegar amb ell. Mentrestant, Molinari, que jugava al mateix maridatge amb Woods, continuava coherent, sense problemes. Va acabar el torneig amb una franja de 37 forats, sense bogey.

Molinari va disparar 69 a l'última ronda per acabar amb el 8-sota 276. Va quedar dos per davant dels subcampions, Justin Rose, Rory McIlroy, Kevin Kisner i Schauffele.

Woods va acabar a les cinc ocasions després de la ronda final, per igualar el 71. Spieth va aconseguir un 5-over 76 a la ronda final i va acabar quatre cops per darrere de Molinari.

Classificacions finals de l’Open britànic 2018

A continuació, es mostren els resultats finals de l’Open Britànic del 2018 disputat a Carnoustie Golf Links (par-71) a Angus, Escòcia:

Francesco Molinari 70-72-65-69-276
Justin Rose 72-73-64-69-278
Rory McIlroy 69-69-70-70-278
Kevin Kisner 66-70-68-74-278
Xander Schauffele 71-66-67-74-278
Eddie Pepperell 71-70-71-67-279
Tiger Woods 71-71-66-71-279
Kevin Chappell 70-69-67-73-279
Tony Finau 67-71-71-71-280
Matt Kuchar 70-68-70-72-280
Jordan Spieth 72-67-65-76-280
Patrick Cantlay 70-71-70-70-281
Thorbjorn Olesen 70-70-70-71-281
Ryan Moore 68-73-69-71-281
Tommy Fleetwood 72-65-71-73-281
Webb Simpson 70-71-67-73-281
Jason Day 71-71-72-68-282
Pat Perez 69-68-74-71-282
Erik van Rooyen 67-71-71-73-282
Charley Hoffman 71-70-68-73-282
Adam Scott 71-70-68-73-282
Zach Johnson 69-67-72-74-282
Alexander Noren 70-71-67-74-282
Stewart Cink 72-70-71-70-283
Phil Mickelson 73-69-70-71-283
Bernhard Langer 73-71-68-71-283
Danny Willett 69-71-70-73-283
Thomas Pieters 70-73-70-71-284
Julian Suri 74-69-70-71-284
Rickie Fowler 70-69-73-72-284
Patrick Reed 75-70-68-71-284
Louis Oosthuizen 72-70-69-73-284
Chris Wood 70-74-66-74-284
Austin Cook 72-70-67-75-284
Henrik Stenson 70-75-71-69-285
Adam Hadwin 73-70-71-71-285
Michael Kim 73-69-69-74-285
Satoshi Kodaira 72-71-68-74-285
Llista de Lluc 70-70-77-69-286
Cameron Davis 71-72-73-70-286
Brooks Koepka 72-69-75-70-286
Ryan Fox 74-71-71-70-286
Masahiro Kawamura 77-67-71-71-286
Ross Fisher 75-70-68-73-286
Li Haotong 71-72-67-76-286
Kyle Stanley 72-69-69-76-286
Brendan Steele 68-76-73-70-287
Tom Lewis 75-70-68-74-287
Sean Crocker 71-71-69-76-287
Yusaku Miyazato 71-74-65-77-287
Bryson DeChambeau 75-70-73-70-288
Tyrrell Hatton 74-71-72-71-288
Kevin Na 70-73-73-72-288
Paul Casey 73-71-72-72-288
Shubhankar Sharma 73-71-71-73-288
Yuta Ikeda 70-73-71-74-288
Jason Dufner 75-70-68-75-288
Lucas Herbert 73-69-69-77-288
Byeong Hun An 73-71-66-78-288
Marc Leishman 72-72-69-76-289
Brett Rumford 74-70-72-74-290
Gavin Kyle Green 72-73-71-74-290
Marcus Kinhult 74-69-71-76-290
Pedra de Brandon 68-72-73-77-290
Lee Westwood 72-72-69-77-290
Shaun Norris 74-68-69-79-290
Si Woo Kim 71-72-75-73-291
Paul Dunne 71-73-73-74-291
Gary Woodland 71-72-72-76-291
Matthew Southgate 69-72-73-77-291
Rhys Enoch 74-71-70-76-291
Sung-hoon Kang 69-72-72-78-291
Zander Lombard 67-71-71-82-291
Rafael Cabrera Bello 74-70-76-72-292
Beau Hossler 73-70-77-73-293
Kiradech Aphibarnrat 74-71-74-74-293
Sam Locke 72-73-70-78-293
Cameron Smith 73-71-73-77-294
Keegan Bradley 74-71-73-77-295

Camp de golf britànic Open 2018

Aquesta va ser la vuitena vegada que Carnoustie era el lloc de l'Open Britànic, i la primera des del 2007. Carnoustie es va utilitzar per primera vegada com a lloc Open el 1931, i el guanyador va ser Tommy Armor.

Dues de les portes de Carnoustie destaquen realment. El 1953, Ben Hogan va guanyar en la seva única aparició a l'Open Britànic. Aquest va ser l'any en què Hogan va guanyar els tres principals campionats en què va jugar. I el 1999, Paul Lawrie va guanyar en un playoff després de l'èpica caiguda del forat final de Jean Van de Velde.

Altres anys en què Carnoustie va ser el lloc del torneig (amb guanyadors entre parèntesis) van ser 1937 (Henry Cotton), 1968 (Gary Player), 1975 (Tom Watson) i 2007 (Padraig Harrington).

El rècord del curs de Carnoustie és el 64, aconseguit per primera vegada el 1994 i recentment enregistrat per Alexander Noren al Campionat d'Enllaços Alfred Dunhill del European Tour 2016.

Obertura britànica 2018: el primer gran guanyador italià del golf