L’espai positiu és l’àrea o part de la composició d’una obra d’art que el subjecte ocupa. Per exemple, l’espai positiu podria ser un gerro de flors en una pintura de natura morta, la cara d’una persona en un retrat o els arbres i turons d’un paisatge. La zona al voltant de l’espai positiu s’anomena espai negatiu.

L'ús de l'espai positiu en l'art

Quan pensem en positius i negatius en general, solem pensar en llums i foscos o negres i blancs. No és així quan parlem d’espais positius i negatius. Per descomptat, l'espai positiu d'una pintura determinada pot ser blanc i negre de fons, però també pot ser tot el contrari.

En canvi, estem parlant d'espai, un dels elements bàsics en l'art i un factor important en la composició. Essencialment, una composició està formada pel marc de l’obra d’art i els espais positius i negatius d’aquest marc. L’espai negatiu ajuda a definir l’espai positiu.

Tota obra té un espai positiu, fins i tot peces abstractes que semblen no tenir un tema ben definit. En aquestes, sovint les formes, línies o formes esdevenen l’espai positiu.

També és important recordar que l'espai positiu no és necessàriament el tema principal de l'art. En el quadre "Oleanders" de Vincent Van Gogh (1888), per exemple, el gerro farcit de flors és el tema principal, de manera que forma part de l'espai positiu de la composició. Tot i això, el llibre que es recolza sobre la taula també és un espai positiu, tot i que és un tema secundari.

L’espai positiu tampoc es limita a obres d’art bidimensionals. En les escultures i altres obres tridimensionals, l’espai positiu és l’escultura en si i l’espai negatiu és la zona que l’envolta.

Els mòbils penjants d’Alexander Calder en són exemples perfectes. Els fils prims i les petites peces de metall són l’espai positiu i el minimalisme de l’obra d’art té un gran impacte. L’efecte pot canviar d’una ubicació d’instal·lació a una altra a causa de l’espai negatiu que hi ha al voltant del mòbil.

Equilibri de l'espai positiu

Quan compon una obra d'art, l'artista ha de decidir com equilibrar els espais positius i negatius de la peça. Totes les obres d’art són diferents, tot i que hi ha algunes maneres comunes d’abordar-lo.

En obres d’art planes, com pintures, dibuixos i fotografies, els artistes sovint els agrada compensar l’espai positiu d’un costat de l’obra. Això permet que l'espai negatiu condueixi l'espectador al tema. De vegades, l’espai positiu pot superar el marc i l’espai negatiu es minimitza. Altres vegades, l’espai negatiu pot dominar mentre que l’espai positiu és molt reduït.

Cadascun d’aquests enfocaments pot afectar les percepcions que els espectadors treuen de la feina. L’espai positiu és només una de les eines que els artistes poden utilitzar per orientar com es veu la seva obra. Quan s’executa bé i s’equilibra amb un espai negatiu, l’impacte pot ser força dramàtic.