Trencant biografia de benjamin

Breaking Benjamin s'ha convertit tranquilament en una de les noves bandes més populars del rock principal de finals dels anys 00. Començant comparacions entre tots, des de Linkin Park fins a Chevelle i Korn fins a Tool, aquest quartet de Pennsilvània combina guitarres de tall metàl·lic amb lletres confessionals per produir radio-rock accessible.

Trencant Benjamin Origins

El trencament de Benjamin es va reunir als voltants del segle XXI. El frontman Benjamin Burnley i el bateria Jeremy Hummel estaven junts, i aviat es van unir el guitarrista Aaron Fink i el baixista Mark James, que abans formaven part del grup Lifer. La banda va tocar al voltant de l'àrea de Pennsilvània, cridant l'atenció de la ràdio local. Un EP self-made va començar a fer les rondes el 2001 i aviat Breaking Benjamin va ser signat a Hollywood Records.

Un regal per a cançons enganxoses

El Breaking Benjamin va tocar el terreny de joc amb el seu debut en 2002, Saturate. Fins i tot en aquesta primera etapa de la seva carrera, la veu i la composició de cançons de Burnley van evocar la urgència angustiosa de bandes de Seattle com Nirvana, alhora que seguien la fórmula post-grunge de racionalitzar aquesta agressió a cançons descaradament enganxoses. El saturat no era gaire original, però va suggerir que Breaking Benjamin va saber seguir una plantilla comercial amb èxit.

Anant platí

Breaking Benjamin va tenir un èxit encara més gran amb el seu segon àlbum, 2004, We Are Not Alone. Tot i que un disc més fosc i musicalment ambiciós que Saturate, We Are Not Alone, tot i així, va dirigir el públic radiofònic amb les inclinacions educatives altament metàl·liques de cançons com "So Cold", on Burnley va aplaudir la inquietant entrega vocal de Maynard de James Tool de Maynard. We Are Not Alone es va convertir en el primer àlbum de platí de Breaking Benjamin i, fins i tot si aquest quartet no empenyia el sobre, almenys van demostrar que podien ser artesans sonors.

Exposant la seva "fòbia"

Breaking Benjamin va augmentar el seu joc amb el fòbia del 2006. Burnley no havia perdut cap dels seus instints comercials segurs, però el contingut emocional de les seves cançons es va observar amb més atenció aquesta vegada, donant lloc a èxits que van tenir una mica més de pes que els temes anteriors de la banda. Els aficionats van continuar abraçant a Breaking Benjamin, que tenia un nou bateria al Txad Szeliga. Fòbia va arribar a vendes de platí i va donar a la banda el seu primer número número 1 a les llistes de rock més gran amb "Breath".

"Estimada Agonia"

Breaking Benjamin no va tornar amb un nou àlbum fins a la tardor del 2009. Dear Agony seria el quart disc llarg del grup i el tercer seguit amb el productor David Bendeth. L'àlbum es va publicar el 29 de setembre de 2009, amb el primer senzill, "I Will Not Bow", llançat a l'agost de 2009. "I Will Not Bow" és el single més alt de la banda que mai ha arribat al número 40 de la taula de singles Hot 100 de Billboard.

Un futur incert

A l'estiu de 2011, la banda va llançar Shallow Bay: The Best of Breaking Benjamin, la seva primera col·lecció amb més èxits. Malauradament, l'àlbum va sortir sota un núvol fosc: Burnley havia acomiadat els membres de Fink i James des de feia temps mentre la banda es va posar en actitud. Szeliga va deixar la banda el 2013 per diferències creatives.

Reagrupant-se amb "Dark Before Dawn"

El 2015 Breaking Benjamin va tornar amb el seu cinquè àlbum, Dark Before Dawn, i tota una nova línia excepte el cantant, el guitarrista i el compositor Benjamin Burnley. Els guitarristes Keith Wallen i Jasen Rauch, el baixista Aaron Bruch i el bateria Shaun Foist es van afegir a la nova formació de la banda i enregistrament. Dark Before Dawn es va convertir en el primer àlbum de la banda que va debutar al número 1 del gràfic de Billboard 200. El fracàs principal "El fracàs" es va convertir en el seu tercer senzill en arribar al número 1 del gràfic de les rutes principals de rock.