L’actor nord-americà Bill Murray protagonitza com a actor nord-americà Bob Harris a la pel·lícula "Lost in Translation" de Sofia Coppola. Situat al Japó, "Lost in Translation" segueix dos desconeguts (Murray i Scarlett Johansson), tots dos insomníacs, que es reuneixen en un bar d'hotel i aconsegueixen una sorprenent amistat.

ENTREVISTA DE BILL MURRAY:

Quin va ser el repte més gran en expressar problemes d’aquest personatge?

Hem vist una pel·lícula on hi havia un noi que entrava en conflicte i que es casava vacil·la. L'objectiu de qualsevol persona que hagi estat casada i allunyada, ja sigui un home o una dona, estàs casat i estàs fora, doncs què vol dir això? Vol dir que no coneixes gent? Això vol dir que no en parleu? Vol dir que no tens intercanvi? Vol dir que no flirtegeu amb ells? Vol dir que no en parleu? És equivocat estar a mitja nit amb algú que no sigui la vostra parella? Bé, si teniu 13.000 milles de distància, de sobte, com què he de fer? Això arriba. Aleshores hi ha aquest moment en què hi aneu, oh, podríem disminuir i acabar complicant més les coses. Ho farem? Aleshores, bé, no ho sé. No està realment en la meva ment. Sóc una mica de solitari, de debò. Així que aneu una mica més enllà i dediqueu més temps a algú.

Com a actor i com a escriptor / director, la pregunta és: serà molt noble aquí? aquest noi que diré, no puc trucar-te. Ja no podem compartir servei d'habitacions? Serà així, o serà una mica més real allà on realment s’hi apropen?

Crec que hi ha una escena interessant, bé, hi ha moltes escenes interessants, però hi ha una espècie d’escena complicada on es troben a la mateixa habitació i veuen 8 i mig i parlen de coses. He estat en aquesta situació abans i he vist que la gent ho fa. He vist que altres persones ho fan en altres pel·lícules. Ja sé que voleu, perquè sou tan a prop d'algú … És tan prometedor. Seria tan fàcil fer-ho ara mateix i tot el que he de dir és que la meva dona és una puta. La meva dona és un dolor i els meus fills em donen fruits secs. Els estimo, però em fan servir fruits secs. I aquell, per a mi, va ser el moment en què, d’acord, com serà aquest noi respectable i no d’una manera políticament correcta, sinó d’una manera que puc sentir com a veritat? Valida tota la complicació. Va tot el camí i només de dir: D'acord, i hi ha més coses que això. Tot i que heu estat amb una bella noia i la meitat de la nit a Tòquio, mai no sereu un dels meus fills. Un cop ho sabeu, ara què fareu?

Anem a sortir. En lloc de dir: Aquest és el final de la conversa. No vaig a caminar per la porta ni a xafardejar-la. La seva justa qüestió de fet. És qui som.

Crec que dubta també amb un tipus que acaba tenint massa per beure i acaba amb un cantant boig de dingbat. Aquests són els malsons que la gent té. Aquests són els malsons que viuen les persones. Així que no és com és impecable ni res, però ho intenta. Tria les seves baralles i lluita tant com pot, com qualsevol.

Pàgina 2: Comediants japonesos i "Lost in Translation" Vista de celebritats

Creieu que hi ha una relació entre l’amistat?

Com es va relacionar amb la representació de pel·lícules de celebritats?

No és només estar despert enmig de la nit i ser anònim. Està despert a mitja nit amb tu mateix. Sense el vostre suport, sense els vostres buffers, com els anomenem. Les vostres coses de confort, esteu assegurent. Ni tan sols tenia les seves emissores de televisió. Va quedar atrapat. No tenia coses, no tenia el seu dormitori, no tenia la seva beguda, no tenia coses, no tenia el seu món. És només un xoc de consciència, quan de cop heu quedat enganxats a vosaltres mateixos. Heu enganxat amb vosaltres mateixos. Això és el que tenia Scarlett. Estic enganxat amb mi mateix. No tinc el meu marit. Descarta disparar aquesta cosa. Tinc els meus amics, estic trucant algú per telèfon aquí i no ho reben. Estic enganxat amb mi mateix. I no hi ha ningú que em conegui. No hi ha ningú que m'importa. I doncs, qui sóc quan no tinc totes les meves coses, tinc coses amb mi? Això és el que és. Quan aneu a un país estranger, realment estranger, es produeix un xoc important de consciència quan veieu això, oh Déu, sóc aquí.

No hi ha ningú, ni veïns, ni amics, ni trucades de telèfon, només servei d’habitacions.

Vau improvisar amb els humoristes japonesos?

Hi van trobar alguns autèntics boletaires. Hi ha gent realment estranya per allà i van aconseguir sortir-ne. Hi ha certs ritmes iguals, independentment de si saps quines són o no les paraules. Les inflexions i la intenció i el to són realment les mateixes. Fins i tot si no coneixeu les paraules que una persona està utilitzant, els seus ritmes objectius, de manera que si coneixeu els vostres ritmes, podeu saltar dins i fora. Hi tinc uns nois fantàstics. Aquell tipus de l'hospital, wow. Hauria de tenir el número de telèfon de casa seva. Realment era una altra cosa.

Heu tingut algun moment perdut en la traducció al Japó?

He estat a Fukuoka. Vaig passar 10 dies a Fukuoka amb un amic meu anant a un torneig de golf allà mateix. Acabem de divertir-nos allà mateix. Es burlen de baixos a Fukuoka. És com estar al sud. Es burlen de la gent de Tòquio com els nord-americans es burlen de Nova York. Tots són tan verticals. Sempre va ser divertit allà mateix. Em va agradar estar en un lloc on ningú em podia entendre, les paraules. També va ser bo estar en un lloc on la gent no el reconegui, de manera que teniu llibertat total de comportar-vos i dels impulsos que no podreu fer. No sé si s'ha perdut la traducció o no.

El vostre personatge xiuxiueja alguna cosa al personatge de Scarletts en una escena crucial. Podem saber què heu dit?

Mai ho faràs.

Entrevista amb Scarlett Johansson "Lost in Translation"

Entrevista amb la escriptora / directora Sofia Coppola