La gent visita biblioteques per moltes raons. Alguns van a buscar un llibre o un altre material de recerca. Alguns van a l’accés a Internet, i alguns només volen un lloc tranquil on estudiar. I després n’hi ha un de petit, selecciona pocs que es posen als peus.

Aquests són els fetichistes del peu. Per a elles, les biblioteques estan plenes de delícies sensorials, perquè aquí trobeu dones (tantes d’elles!) Que absentament s’abandonen de les sabates mentre s’asseuen a llegir als escriptoris.

La temptació és irresistible. El fetitxista dels peus s’arrossega per sobre dels pupitres com un tipus d’estranys depredadors de la biblioteca, cercant les seves preses. La seva presència, un cop descoberta, pot resultar deservidosa, però com que es mou amb tanta furtivitat, pot ser molt difícil adonar-se que hi és.

A continuació veiem alguns dels casos més famosos de fetitxistes dels peus de la biblioteca.

1971: The Sauce Man de Chicago

L’Home de Salsa, tal com l’anomenaven els mitjans de comunicació, s’amagava a sota de les taules de la biblioteca de la Universitat d’Illinois del Chicago Circle. El seu MO consistia en buscar dones que s’havien llençat de les sabates mentre llegien i abocaven silenciosament una de les sabates. Després s'arrossegava. Quan una víctima tornava a posar la sabata, es veuria cap avall quan sentia alguna cosa mullada i, tot seguit, començava a cridar i cridar, pensant que el seu peu sagnava.

The Sauce Man va passar a utilitzar salsa barbacoa. La policia especulava amb això perquè la salsa de barbacoa es facilita.

Finalment, el Sauce Man va ser atrapat quan la policia va observar un home que portava una ampolla de salsa de barbacoa a la biblioteca. Va resultar ser un estudiant. No es va pressionar cap càrrec després que ell confessés i prometés deixar de fer-ho.

1980: Leonardo da Toenail

Aquest personatge es va activar pintant de forma subreptívola les ungles de les dones. Va sortir a l’atenció dels mitjans de comunicació després que una jove que havia estat estudiant a la Biblioteca Doheny de la Universitat del sud de Califòrnia va sortir a l’aire lliure i es va adonar que els ulls dels peus estaven pintats de color verd. Això era estrany ja que quan havia anat a la biblioteca havien estat de color rosa.

Inicialment, la dona va pensar que havia estat víctima d’una broma de germanor, però quan va descriure l’incident als seus companys d’habitació, va descobrir que el mateix li havia passat a un d’ells. Així que va trucar a la policia que aviat va recollir un home fora de la biblioteca que portava una bossa que contenia quinze ampolles d’esmalt d’ungles. No van publicar el seu nom als mitjans de comunicació, però es van referir a ell com a "Leonardo da Toenail". Tot i això, el deixen anar, ja que pintar ungles sense permís només és un delicte i els agents han de presenciar una falta per realitzar una detenció.

Les investigacions dels periodistes van descobrir que el "pedicurista fantasma" havia estat actiu també l'any anterior a la biblioteca de la Universitat de Califòrnia. El seu MO havia estat localitzar una estudiant que treballava sola a un taulell amb les sabates. S’assegués davant d’ella, es posaria a punt com si treballés en un projecte i després fingiria deixar caure un bolígraf. Quan baixava per recollir-lo, raspallaria subreptíticament un cop de pintura en un dels ulls dels seus ulls. Aleshores podria fingir deixar caure una altra cosa i tornar a raspallar.

Malgrat la seva legislació, Leonardo da Toenail no va poder detenir-se, i va ser capturat per segona vegada el 1981, quan un estudiant masculí el va veure sota una taula de la Biblioteca Von KleinSmid de la USC. Un cop més, intentava pintar els ulls d’un peu de la dona. La dona desconeixia completament la seva presència.

Aquesta vegada se li va sol·licitar una possible queixa sobre la bateria i va ordenar presentar-se a l’advocacia de la ciutat per a una audiència per determinar si seria acusat. Però no es va presentar mai, i això va ser el darrer que se’n va sentir.

1989: Sniff Freak

Vàries patrones de la Biblioteca Pública de Boston es van queixar que els havien robat les sabates mentre treballaven. El patró sempre era el mateix. Després de posar-se còmodes a una taula, es deixaven les sabates i més endavant descobrien que faltava una sabata. Totes les víctimes van descriure haver vist un home assegut a un taulell proper que tenia els seus primers anys vint amb arracades al nas i una orella. L'agent de seguretat George Butner va dir: "Ho heu de dir, tal com és. És un fantàstic astut. Ha de tenir un vestidor ara mateix". El sospitós no va ser atrapat.

2014: Foot Kisser

Una dona d’edat mitjana estava asseguda a la biblioteca de Spa Leamington, al comtat de Warwickshire, Regne Unit, quan Luke Rudge, de 33 anys, es va apropar a ella i li va dir que tenia unes cames i uns peus bonics. Quan la dona el va fer cas, Rudge es va ficar a terra i va començar a besar-se els peus. Després va dirigir la seva atenció cap a les botes i va començar a olorar-les.

La dona va alertar el personal de la biblioteca que va trucar a la policia. Els oficials van aparèixer aviat i van arrestar Rudge, que no havia intentat fugir. (No s'informa si encara estava fixat per olorar les sabates.) Com que tenia condemnes prèvies per delictes sexuals, va ser condemnat a catorze mesos de presó.

2015: Foot Smeller

Els estudiants que estudiaven a la biblioteca de la Universitat Internacional de Florida es van veure molestats quan van observar un home que s’arrossegava sota taules, intentant “olorar els peus de la dona sense consentiment”. Alguns estudiants van aconseguir fer fotos de la perp abans que se n'anés. Les fotos mostraven un home calb que portava una samarreta vermella.

La policia va treure un volant i aviat va agafar l'olfactor del peu. Va resultar que era un delinqüent sexual. Va ser acusat de violar el registre de delinqüents sexuals.