Un missatge viral que circula des dels anys 90 pretén revelar l’autèntic origen i significat secret de la coneguda nadala "Els dotze dies de Nadal", a saber, que va ser composta com una "cançó de catecisme subterrània" per als catòlics perseguits que vivien sota el govern protestant. a Anglaterra fa centenars d’anys.

Descripció: Text viral / Correu electrònic

Circulant des de: noranta

Estat: Dubiós (més avall)

Exemple:

Text de correu electrònic aportat per un lector, el 21 de desembre del 2000:

• La perdiu en una perera era Jesucrist.
• Dues colomes de tortuga eren l'Antic i el Nou Testament
• Tres gallines franceses eren la fe, l'esperança i l'amor.
• Els quatre ocells cridats eren els quatre evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan.
• Els cinc anells d'or recordaven la Torà o Llei, els cinc primers llibres de l'Antic Testament.
• Els sis ocs col·locats van ser els sis dies de creació.
• Els set cignes que nataven representaven els setze regals de l’Esperit Sant: profecia, servei, ensenyament, exhortació, contribució, lideratge i misericòrdia.
• Les vuit donzelles que van munyir van ser les vuit benaurances.
• Nou noies de ball que van ballar van ser els nou fruits de l’Esperit Sant-Amor, alegria, pau, paciència, bondat, bondat, fidelitat, gentilesa i autocontrol.
• Els deu senyors que van saltar eren els deu manaments.
• Les onze gaiteres pipa eren els onze fidels deixebles.
• Els dotze bateristes que bateria simbolitzaven els dotze punts de creença en el credo dels apòstols.
• Així, doncs, hi ha la vostra història per avui. Aquest coneixement el vaig compartir amb mi i em va semblar interessant i il·luminador i ara sé com aquella estranya cançó es va convertir en una Carol de Nadal … així que passa-ho si ho desitges.

Anàlisi

Tot i que ningú no està completament segur de l’edat que tenen les lletres de "The Twelve Days of Christmas", ja eren considerades "tradicionals" en el moment en què la rima es va publicar per primera vegada cap al 1780. La teoria es va originar com a "cançó de catecisme underground". "No obstant això, els catòlics oprimits semblen ser molt moderns.

El professor de l'anglès canadenc i l'himnòleg a temps parcial Hugh D. McKellar va ser proposat per primera vegada en un article titulat "Com descodificar els dotze dies de Nadal", publicat el 1979. McKellar va ampliar la idea en una monografia per a la revista acadèmica The Hymn el 1994.

La noció va ser popularitzada per un sacerdot catòlic, P. Hal Stockert, que va resumir la teoria en un article que va escriure el 1982 i va publicar en línia el 1995. A diferència de McKellar, que no citava fonts i va dir que les seves primeres intimacions d'un significat ocult a "Els dotze dies de Nadal" provenien de converses personals amb gent gran. Stockert va declarar que havia passat sobre la informació en "documents primaris", incloses cartes de sacerdots irlandesos, majoritàriament jesuïtes, que tornaven a la casa pairal de Douai-Rheims, a França, esmentant-ho simplement com a un costat. ". Aquestes fonts continuen sense verificar-se.

Tot i així, Stockert i McKellar van publicar interpretacions pràcticament idèntiques de "Els dotze dies de Nadal". Només aquest últim va admetre com va ser el procés personal, fins i tot especulatiu. "Puc informar, com a màxim, dels símbols d'aquesta cançó durant quatre dècades", va escriure McKellar el 1994.

Stockert no va oferir cap tipus de renúncia.

La teoria ha trobat poc suport entre els historiadors, que es disputen no només la interpretació, sinó les premisses que la sustenten. "Aquesta no era originalment una cançó catòlica, no importa el que escolteu a Internet", va dir l'historiador musical William Studwell durant una entrevista del 2008 amb el Servei de Notícies de Religió. "Els llibres de referència neutrals diuen que això és una tonteria". Un regal mort, va explicar Studwell, és que les lletres són seculars i lúdiques. "Cada cançó religiosa, cada nadala religiosa té almenys una profunditat, una cosa que té una certa espiritualitat. Això és espumós, lleuger i espumós."

Un mite urbà genuí

L’historiador Gerry Bowler, l’autor de L’enciclopèdia del Nadal, va anomenar la teoria de McKellar-Stockert un “mite urbà genuí” i va explicar per què en un correu electrònic citat a Vocalist.org el desembre del 2000:

Hi ha diverses pistes que ho donen com a història alta, però el més important és que cap dels significats suposadament secrets és distintament catòlic. Cap dels dotze codis no hauria estat considerat res més que l'ortodòxia cristiana normal pels protestants que governaven Anglaterra en aquell moment, per la qual cosa no caldria que s'hagués impartit clandestinament. Si alguna de les significacions hagués estat sobre la condició especial als catòlics concedida per Maria durant la seva breu regla (1553-1558) o la teologia de la missa o de la monarquia papal, etc., la història podria ser més creïble. De fet, "els 12 dies" és només una de les nombroses cançons similars que es troben en gairebé tots els idiomes europeus.

Comptar rima per a nens

De fet, pràcticament totes les fonts històriques que es remunten a 150 anys classifiquen els "Dotze dies de Nadal" com una "rima que compta" per als nens. Una de les primeres versions publicades va aparèixer a The Nursery Rhymes of England, edició del 1842, de JO Halliwell, en què l’autora va explicar: "Cada infant successivament repeteix els regals del dia i perd per cada error. Aquest procés acumulatiu és un dels preferits amb els nens; en els primers escriptors, com Homer, la repetició de missatges, etc., agrada el mateix principi ".

Trobem un exemple de la rima feta precisament aquest ús a la novel·la de 1862 de Thomas Hughes The Ashen Fagot: A Tale of Christmas. L’escena és una trobada familiar la nit de Nadal:

Quan totes les panses s’havien extret i menjat i la sal s’havia llençat degudament a l’esperit ardent, i tothom havia semblat prou verd i cadàver, va sorgir un crit per a les faltes. El partit es va asseure al voltant de Mabel a les banques sortides de sota la taula, i Mabel va començar:

El conte de Hughes també il·lustra la variabilitat de la pròpia lírica: "una perdiu i una perera", "tres gallines grasses ", "quatre ànecs quallats ", etc. Tot i que estem segurs que es podria extreure algun significat religiós de cada d'aquestes frases, la pronunciació divergent de Hughes, sense oblidar-se d'altres variants molestes al llarg dels anys, soscava la interpretació catòlica de McKellar i Stockert. Per exemple, moltes versions del segle XX que hem llegit esmenten "ocells canaris", i altres opten per "ocells colze" o "ocells collie" (un nom arcaic per a les merles), on la versió moderna enumera "ocells anomenats, "un símbol, segons McKellar i Stockert, dels quatre evangelis.

Símbols de fertilitat

Lluny de trobar cap rellevància religiosa a "Els dotze dies de Nadal", alguns estudiosos, entre els quals el professor clàssic de la Universitat de Massachusetts, Edward Phinney, afirmen que es tracta d'una cançó d'amor en primer lloc. "Si penses en totes les coses que es presenten", va dir en una entrevista del diari de 1990, "t'adones que són tots els regals d'una amant a una dona. Algunes d'elles són bastant impossibles de donar, com vuit donzelles una munyida i nou dames ballant. Totes aquestes dames, ballarins i gaiters i tambors impliquen que això és un casament."

I, per descomptat, hi ha els símbols de fecunditat decididament no bíblics: la perdiu d’un pere, per exemple. "La pera equival al cor i la perdiu és un afrodisíac famós", va dir Phinney. Què tan seran aquestes sis oques posades! Set dels 12 versos de la cançó presenten ocells de diverses classes, va observar Phinney, tots ells símbols de fertilitat.

"Tota la cançó em sembla apuntar a un festival d'alegria i amor més adequat a unes vacances seculars com el dia de Sant Valentí o el dia de maig que les vacances religioses", va dir.

Codis i catecismes

Sabem per cert que les cançons de "catecisme" subterrànies per als catòlics eren comunes, o fins i tot existien durant tota la Reforma anglesa o després? La prova d’això és escassa. Hugh McKellar menciona alguns exemples de cançons de catecisme acumulatiu ("Green grow the rushes, O", "Go where I send you") i rimes de "viver" codificades ("Sing a song of sixpence" i "Rock-a-by", "bebè"), però cap d'ells realment és capaç de ser tant subterrània (és a dir, tenir un significat ocult) com catòlic. Si hi hagués altres cançons que s’ajustessin a la factura, McKellar no les va citar. Stockert no ho va intentar.

És impossible que els "Dotze Dies del Nadal" tinguessin l'origen com una cançó religiosa el significat encobert de la qual es va oblidar simplement a mitjan segle 1800? No, però William Studwell, per primer, encara no el compra. "Si hi hagués aquest dispositiu de catecisme, un codi secret, derivava de la cançó secular original", va dir al Servei de Notícies de Religió. "És un derivat, no la font".

Fonts i lectura addicional:

• "10 minuts amb … William Studwell". Servei de notícies de religió, 1 de desembre de 2008.

• Eckenstein, Lina. Estudis comparatius en rimes bressol. Londres: Duckworth, 1906.

• Fasbinder , Joe. "Hi ha una raó per a tots aquells ocells". Missourian sud-est, 12 de desembre de 1990.

• Harmon, Elizabeth. "Les nadales es converteixen en objecte d'estudi seriós." Daily Herald, 24 de desembre de 1998.

• Hughes, Thomas. The Ashen Fagot: Un conte de Nadal. Revista de Macmillan, vol. 5, 1862.

• Kelly, Joseph F. Els orígens del Nadal. Collegeville, MN: Premsa litúrgica, 2004.

• McKellar, Hugh D. "Com decodificar els dotze dies de Nadal". Catòlic dels EUA, desembre de 1979.

• McKellar, Hugh D. "Els dotze dies de Nadal". L’Himne, octubre de 1994.

• Stockert, P. Hal. "Els dotze dies de Nadal: un catecisme subterrani". Xarxa d’informació catòlica, 17 de desembre de 1995.

• Stockert, P. Hal. "Origen dels dotze dies de Nadal". CatholicCulture.org, 15 de desembre de 2000.