La suite és un tipus de música de ball instrumental de moda que va sorgir durant el Renaixement i es va desenvolupar més durant el Barroc. Consta de diversos moviments o peces curtes en una mateixa clau i funcions com a música de ball o sopar durant les tertúlies.
Rei Lluís XIV i dansa barroca
Els estudiosos musicals afirmen que la sala de danses barroques va assolir la seva màxima expressió i popularitat a la cort de Lluís XIV, que va conrear aquestes danses durant elaborades pilotes i altres funcions per diverses raons, no menys important com a manera de denotar rang social.
L’estil de dansa que es va popularitzar com a resultat és conegut com a estil noble francès, i els teòrics musicals el consideren un precursor del ballet clàssic. A més, als seus practicants se’ls acredita la invenció d’un sistema de notació de dansa, dissenyat per educar els cortesans en les diverses danses, que va permetre que l’estil Noble s’estengués molt més enllà de les fronteres de França.
La suite barroca va romandre popular a la cort francesa fins a la Revolució.
Moviments de Suite Primària
La suite barroca començava normalment amb una obertura francesa, com en el ballet i l’òpera, una forma musical dividida en dues parts que sol estar tancada per dobles barres i signes repetitius.
Les suites es componien de quatre moviments principals: allemande, courante, sarabande i gigue. Cadascun dels quatre moviments principals es basa en una forma de ball d'un altre país. Així, cada moviment té un so característic i varia en ritme i mesurador.
Aquests són els principals moviments de la suite de ball:
|
Moviments de suite de ball |
|
|
Tipus de ball |
País / Mesurador / Com es juga |
|
Allemande |
Alemanya, 4/4, Moderada |
|
Courante |
França, 3/4, Ràpid |
|
Sarabande |
Espanya, 3/4, Lent |
|
Gigue |
Anglaterra, 6/8, ràpid |
Els moviments opcionals incloïen aire, bourree (ball animat), gavotte (moderatament ràpid ball), minuet, polonaise i preludi.
Les danses franceses addicionals inclouen els moviments següents:
- Canarie
- Chaconne
- Entrée grave
- Forlane
- Loure
- Musette
- Passacaille
- Passejat
- Rigaudon
- Pandereta
Compositors de suite
Potser el més gran dels compositors de barroques va ser Johann Sebastian Bach. És cèlebre per les seves sis suites de violoncel, així com per les suites angleses, franceses i alemanyes, aquesta darrera coneguda com el Partitas, sis de les quals per a clavicèmbal són les últimes suites que ha compost mai.
Altres compositors de suite destacats són George Frideric Handel, François Couperin i Johann Jakob Froberger.
Instruments jugats a la suite
Les suites van ser interpretades per a violoncel, clavicèmbal, llaüt i violí, solistes o formant part d'un grup. Bach és famós per compondre el clavicèmbal, i l'instrument era el favorit també de Handel. Més tard, a mesura que la guitarra es va anar perfeccionant, compositors com Robert de Visee van escriure belles suites per a aquell instrument.
Suites de ball contemporani
Es poden observar ecos d'una forma de dansa barroca, danses country country angleses conegudes com a contredanses a França en els balls populars d'avui, amb els seus passos repetitius realitzats per parelles en columnes, places i cercles. A més, alguns instructors de dansa moderna actuals ensenyen una forma de dansa barroca reconstruint els seus passos i barrejant-los amb la seva coreografia contemporània.
