"Ave Maria" és una de les peces més conegudes i estimades de la música religiosa cristiana. La versió escrita per Franz Schubert és àmpliament cantada a les masses catòliques i a altres cerimònies religioses cristianes: i el seu text és una traducció literal al llatí de la famosa oració "Hail Mary".

La pregària "Salva Maria" és ella mateixa la principal pregària catòlica a la Mare de Déu, la mare del Déu cristià. Es diu que el text és una cita directa de l’arcàngel Gabriel, quan baixa del cel i apareix a la Mare de Déu, dient-li que ha estat beneïda per portar el senyor, Jesucrist, dins del ventre.

El text "Hail Mary" es troba al Nou Testament de la Bíblia Judeocristiana, al llibre de Lluc, capítol 1, vers 28. Com la majoria dels llibres del Nou Testament, Lluc es va escriure originalment en grec coinès, un idioma comú. a les comunitats cristianes de la diàspora a la Mediterrània oriental. L’evolució eventual de l’oració al llatí va començar fa gairebé 1.000 anys i probablement va trigar 500 o més anys a assolir la seva forma actual.

Ave Maria Grec Text Original

Θεοτόκε Παρθένε, χαῖρε, κεχαριτωμένη Μαρία,

ὁ ιριος μετὰ σοῦ. εὐλογημένη σὺ ἐν γυναιξί,

καὶ εὐλογημένος ὁ καρπὸς τῆς κοιλίας σου,

ὅτι Σωτῆρα ἔτεκες τῶν ψυχῶν ἡμῶν.

Text llatí Ave Maria

Traducció en anglès de Ave Maria

Salut Maria, plena de gràcia, el Senyor està amb vosaltres.

Beneït estàs entre les dones,

i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.

Santa Maria, Mare de Déu,

prega per nosaltres pecadors,

ara i a l’hora de la nostra mort. Amén.

Cançons famoses de l'Ave Maria i els seus compositors

L’Ave Maria és una de les oracions més reconeixibles i conegudes arreu del món occidental, coneguda per moltes persones que no són cristianes ni religioses. El seu contingut va inspirar lligues de compositors i músics per escriure algunes de les seves obres més memorables. A continuació es mostra un grapat de les composicions més famoses de l'Ave Maria que s'escolten a tot el món.

• Bach / Gounod (escoltar)

  El 1853, el compositor francès, Charles Gounod, va improvisar una melodia al Preludi nº 1 de piano de Johann Sebastian Bach a C Major, que Bach va publicar el 1722 com a part de "The Clavier ben trempat", un llibre de música per a piano que Bach va escriure per vendre a estudiants interessats en aprendre i perfeccionar la seva tècnica de piano. L'obra de Gounod es va publicar originalment per a violí / violoncel amb piano i harmònium, però el 1859, després de rebre una sol·licitud de Pierre-Joseph-Guillaume Zimmermann (el futur sogre de Gounod que va transcriure la improvisació de Gounod), Jacques Léopold Heugel va publicar una versió vocal amb la melodia fixada al text de l’oració de l’Ave Maria.

• Mascagni (escolta)

  L’ Ave Maria de Mascagni és una adaptació del seu estimat Intermezzo (una obra interpretada entre dues escenes o actes en una òpera) de l’òpera, Cavalleria Rusticana.

• Schubert (escoltar)

  El 1825, Schubert va compondre " Ellens Dritter Gesang " (la tercera cançó d'Ellen) i la va incloure a la seva col·lecció de set cançons titulada " Liederzyklus vom Fräulein vom See" ("La dama del llac"). Schubert va basar el seu treball en el poema èpic titulat de Walter Scott. La partitura original de Schubert per a aquesta cançó no es va fixar en l'oració llatina malgrat la frase inicial "Ave Maria".

• Stravinsky (escoltar)

  Stravinsky va ser criat a l'Església ortodoxa russa, però en la seva jove vida adulta, les seves pràctiques religioses van ser "posades en escena" per així dir-ho. No va ser fins que va tornar a l'església quan va escriure una sèrie de tres motets destinats a l'ús de l'ortodòxia: "L'oració del Senyor" (1926), "Credo" (1932) i "Ave Maria" (1934). Stravinsky va compondre les tres obres en text eslau, després quinze anys després, després de traslladar-se als Estats Units, va tornar a publicar les obres amb textos llatins.

• Verdi (escoltar)

  Aquesta sublima ària es canta al quart acte de l’òpera de Giuseppe Verdi, "Otello", de Desdemona. Sabent que pot morir aquell vespre a mans del seu marit Otello, Desdemona demana a la seva serventa Emilia que li prepari el vestit de núvia amb instruccions per enterrar-la en cas que morís aquella nit. Després que Emília marxi, Desdemona prega a la Mare de Déu demanant-li que pregui pel pecador, el feble, l’oprimit, el poderós, el desgraciat i per ells a l’hora de la seva mort.