Hi ha diverses hormones que contribueixen a la hipertròfia muscular (construcció muscular) i a l’oxidació de greixos (crema de greixos). Aquestes hormones són missatgers químics alliberats de diverses glàndules endocrines a causa de l'estimulació del sistema nerviós o d'altres hormones.
Cada hormona es pot classificar com una hormona anabòlica (hormonal) o catabòlica (descomposició).
Hormona de creixement en culturisme
L’hormona del creixement (GH) es produeix a la glàndula pituïtària anterior del cervell. Aquesta hormona s’allibera després d’un entrenament de resistència. Entre les seves múltiples funcions destaca el factor de creixement similar a la insulina (IGF) en els músculs. L’IGF és un dels factors responsables de la divisió de les cèl·lules satèl·lits durant el procés de reparació.
Testosterona en BodyBuilding
Una altra hormona anabòlica de màxima importància per a la hipertròfia és la testosterona, que es segrega als testicles. És un dels andrògens o hormones masculines. Els nivells de testosterona són elevats durant l’exercici de resistència i l’hormona actua per augmentar la síntesi de proteïnes. Això permet una reparació òptima de les fibres musculars. A més, augmenta el nombre de cèl·lules satèl·lits juntament amb el nombre de receptors d’andrògens en els músculs, donant lloc a una major hipertròfia muscular.
Insulina en culturisme
La insulina és també una hormona anabòlica capaç d’augmentar la síntesi de proteïnes. Es produeix al pàncrees i fonamenta principalment en activar la presa de glucosa a les cèl·lules, com les cèl·lules musculars. També pot transportar aminoàcids, els blocs de proteïnes. Durant l'exercici, la sensibilitat a la insulina augmenta a causa de la necessitat addicional de glucosa d'un múscul. Això no només millora la captació de glucosa, sinó que també absorbeix aminoàcids, estimulant així la síntesi de proteïnes.
Glucagó en culturisme
A diferència de la insulina, l’hormona catabòlica glucagó augmenta els nivells de glucosa en sang. Aquesta hormona, produïda també al pàncrees, descompon greixos per alliberar glucosa a la sang durant els períodes en què els nivells de glucosa en sang són baixos. Es poden produir nivells baixos de glucosa en sang mentre s’executa cardio en un estómac buit.
Cortisol en culturisme
El cortisol també s’allibera quan els nivells de glucosa en sang són baixos. És una hormona catabòlica segregada per les glàndules suprarenals (que s’asseuen a sobre dels ronyons) i sovint es coneix com l’hormona de l’estrès, ja que l’estrès augmenta els nivells de cortisol. Quan es segrega, el cortisol converteix els àcids grassos i els aminoàcids en glucosa. Això pot afectar negativament la hipertròfia alentir-se o fins i tot impedir la síntesi de proteïnes, ja que els aminoàcids necessaris per a aquest procés es convertirien en glucosa.
Epinefrina i Norepinefrina en culturisme
Dues hormones catabòliques que ajuden a augmentar el rendiment durant l’entrenament són l’epinefrina (adrenalina) i la noradrenalina (noradrenalina). Aquestes hormones, produïdes també a les glàndules suprarenals, s’alliberen durant l’exercici, especialment l’exercici de resistència d’alta intensitat. Els beneficis de l’epinefrina i la noradrenalina inclouen augment de la força, augment del flux sanguini i augment de la secreció de l’hormona anabòlica de la testosterona.
Irisina en culturisme
Una altra hormona alliberada durant l'exercici és l'irisina. Aquesta hormona és secretada pels músculs i converteix el greix blanc en greix marró.
El teixit adipós blanc, o greix blanc, és utilitzat pel cos per emmagatzemar energia en forma de triglicèrids. Aquest tipus de greix té pocs mitocondris, d’aquí el seu color blanc. El teixit adipós marró, o greix marró, s’utilitza per cremar energia. A diferència del greix blanc, conté una abundància de mitocondris, cosa que explica el seu color marró. El greix marró gasta energia mitjançant termogènesi no tremolosa, i s’activa molt en condicions fredes. La majoria de les persones només tenen una petita quantitat de greix marró al seu cos. També, a mesura que envelleixen, els nivells de greix marró disminueixen. Hi ha, però, individus amb una quantitat més elevada de greix marró que la població normal, cosa que els proporciona un avantatge quant a la crema de calories, a causa de l’augment de la termogènesi i, per tant, del metabolisme.
És possible, però, augmentar el greix marró mitjançant exercicis intensos de forma regular. Això es deu al fet que un exercici intens fa que els músculs alliberen l’hormona irisina, ajudant a convertir les cèl·lules de greix blanques que s’emmagatzemen l’energia en cèl·lules de greix marró que cremen energia. En fer-ho, produeix un augment del metabolisme, permetent així al cos cremar més calories.
L’equilibri hormonal anabòlic-catabòlic del cos té un paper important en el creixement muscular i la pèrdua de greix.
