Amb una definició àmplia, la superstició és una creença en el sobrenatural, és a dir, una creença en l’existència de forces o entitats que no s’ajusten a les lleis de la natura o a una comprensió científica de l’univers.

Entre els exemples de supersticions destaquen:

• creença en la màgia (per exemple, encanteris i malediccions)
• creença en omens (bons o dolents)
• creença en els encantaments i rituals de la bona sort (un cèntim de sort, llançant sal damunt de les espatlles per evitar la "mala sort" provocada per vessar-la)
• creença en la divinació (fortuna i profecia)
• creença en astrologia (és a dir, que els destins són determinats per la posició de les estrelles i els planetes)
• la creença en fantasmes o un món espiritual més enllà del que la ciència pugui explicar

Una de les supersticions més conegudes del món occidental és la creença que el divendres 13 no té mala sort. És instructiu tenir en compte que en altres cultures, el número 13 no es considera especialment predictiu. Entre els nombrosos països que amenacen o ofereixen altres cultures destaquen:

• 4, que a la Xina sona la paraula per "mort"
• 9, que al Japó sona semblant a la paraula "tortura" o "patiment"
• 39, que a l'Afganistan es tradueix en morda-gow, que significa "vaca morta", però també argot per a "proxeneta"

Etimologia de la superstició

La paraula "superstició" prové del llatí super-look, normalment traduït com "to stand out", però hi ha cert desacord sobre la forma d'interpretar adequadament el seu significat previst. Alguns defensen que originalment connotava "estar per sobre" alguna cosa per sorpresa, però també se li ha suggerit que significava "sobreviure" o "persistir", com en la persistència de creences irracionals. Tot i així, d’altres diuen que significava alguna cosa com l’excessiu excés o l’extremisme en les pròpies creences o pràctiques religioses.

Diversos autors romans, entre els quals Livia, Ovidi i Ciceró, van utilitzar el terme en aquest darrer sentit, distingint-lo de religio, que significa una creença religiosa pròpia o raonable. Una distinció similar ha estat utilitzada en els temps moderns per escriptors com Raymond Lamont Brown, que va escriure,

"La superstició és una creença, o sistema de creences, a través de la qual la veneració gairebé religiosa està lligada a coses majoritàriament seculars; una paròdia de fe religiosa en què hi ha creença en una connexió oculta o màgica."

Màgia vs. religió

Altres pensadors categoritzen la religió mateixa com un tipus de creença supersticiosa.

"Un dels significats de la superstició al diccionari d'anglès d'Oxford és una creença infundada o irracional", ha afirmat el biòleg Jerry Coyne. "Com que veig tota la creença religiosa com a infundada i irracional, considero que la religió és superstició. És, certament, la forma de superstició més estesa perquè la gran majoria de la gent és creient".

La paraula “irracional” s’aplica sovint a creences supersticioses, però en determinades condicions, la superstició i la racionalitat potser no són tan incompatibles. El que és racional o raonable que una persona cregui només es pot decidir en el marc del coneixement que té, que pot ser insuficient per proporcionar una alternativa científica a les explicacions sobrenaturals. Es tracta d'un tema que va escriure l'artista de ciència ficció Arthur C. Clarke quan va escriure: "Qualsevol tecnologia prou avançada no es distingeix de la màgia.