La música no occidental es transmet generalment de generació en generació a través del boca a boca. La notació no és tan significativa i es prefereix la improvisació. La veu és un instrument essencial, així com diversos instruments originaris d'aquest país o regió. En la música no occidental, es posa èmfasi en la melodia i el ritme; la textura musical pot ser monofònica, polifònica i / o homofònica segons la ubicació.
Música africana
El tambor, tocat a mà o mitjançant pals, és un instrument musical important en la cultura africana. La seva varietat d’instruments musicals és tan diversa com la seva cultura. Fan instruments musicals amb qualsevol material que pugui produir so. Aquests inclouen campanes, flautes, banyes, arcs musicals, piano per a polzes, trompetes i xilòfons. El cant i la dansa també tenen un paper important. Una música de cant anomenada "crida i resposta" és evident en la música vocal africana. A "trucada i resposta" una persona dirigeix cantant una frase que després és contestada per un grup de cantants. Ballar requereix el moviment de diverses parts del cos en el temps al ritme. La música africana té patrons rítmics complexos i la textura pot ser polifònica o homofònica.
"Ompeh" del centre de Ghana representa la música africana a causa del seu ús d'instruments de percussió. Aquesta peça té diversos patrons rítmics diferents i utilitza "trucada i resposta". Aquesta tècnica de cant és evident en la música vocal africana, en què una persona condueix cantant una frase que després és contestada per un grup de cantants. Ompeh és de textura homofònica i utilitza diversos instruments autòctons com idiòfons (és a dir, campanes de metall) i membranòfons (és a dir, tambor de tall de bambú). Les melodies en solitari alternen amb el cor.
Música índia
Igual que la música africana, la música de l’Índia es transmet per boca a boca. Tanmateix, l’Índia té diferents sistemes de notació musical, però no és tan detallada com la música occidental. Una altra semblança de la música índia amb la música africana és que totes dues donen importància a la improvisació i a les habilitats vocals; també fan servir tambors i altres instruments originaris d'aquesta ubicació. Els patrons de nota d’una melodia anomenada raga i el patró de ritmes que es repeteixen anomenats tala també són característiques de la música índia.
"Maru-Bihag" representa la música de l'Índia. La interpretació particular del CD que acompanyava Music An Appreciation (6a breu edició) de Kamien va ser una improvisació de Ravi Shankar. La improvisació és una característica de la música índia. Els instruments s’esforcen a imitar els estils vocals amb les seves melodies ascendents i descendents. Una altra característica de la música índia evident en aquesta peça és l’ús d’un instrument de drone (tambura). El sitar s’utilitza com a instrument principal. L’estructura melòdica o patró de notes utilitzades en aquesta peça es coneix com a raga. L’estructura rítmica o el cicle de ritmes que es repeteixen s’anomena tala.
Música polinèsia
La música polinèsia antiga es descriu com a cançons de cant; música vocal que es coreja mitjançant melodies senzilles per elaborar. Aquestes cançons de cant eren una part de la vida diària. Quan van venir missioners americans i europeus, van portar amb ells un tipus de música anomenada himne en què les melodies són cantades per diverses parts de veu; això va influir en la música polinèsia. Els instruments que s'utilitzen habitualment en la música polinèsia són els tambors que toquen a mà o mitjançant pals. Un exemple d’això és el tambor de tall que sembla una canoa petita. Els ballarins de Polinèsia són fascinants. Les paraules i la melodia de la cançó s’il·lustren mitjançant gestos de mà i moviments de maluc. El ritme de la música pot ser lent o ràpid; la música emfatitzada per trepitjar els peus o cops de mà. Els ballarins porten roba de colors que són originàries de cada illa, com les faldilles de gespa i les lleis, que porten els ballarins haulians de hula.
Font:
- Music An Appreciation, 6a breu edició, de Roger Kamien © McGraw Hill
