Durant l’època medieval o l’edat mitjana des d’aproximadament el 500 dC fins aproximadament el 1400, és quan va començar la notació musical així com el naixement de la polifonia quan els sons múltiples es van unir i van formar línies de melodia i harmonia separades.
La música de l'església (litúrgica o sagrada) va dominar l'escena, tot i que es va trobar una música popular secular i heraldada pels trobadors arreu de França, Espanya, Itàlia i Alemanya.
Els cants gregorians, una línia vocal monofònica cantada pels monjos, i també música coral per a un grup de cantants, eren un dels principals tipus de música.
Aquí teniu un breu calendari d’esdeveniments musicals durant aquest període:
| Cites importants | Esdeveniments i Compositors |
|---|---|
| 590-604 | Durant aquest temps es va desenvolupar el cant gregorià. També és conegut com a plàcid o amb planura i porta el nom del papa Sant Gregori el Gran. A aquest papa se li va acreditar portar-lo a Occident. |
|
695 |
L’òrgan va ser desenvolupat. És una forma primerenca de contrapunt, que va acabar desembocant en polifonia. Aquest tipus de cançons tenien una melodia senzilla amb almenys una veu afegida per millorar l'harmonia. No hi ha una segona veu independent independent, per tant, encara no es considera polifonia. |
| 1000-1100 | Durant aquest temps de drama musical litúrgic es desplega a tot Europa. També la música del trobador i del trobador, una tradició vernacular de cant monofònic, secular, va acompanyada d’instruments i cantants. Guillaume d'Aquitaine va ser un dels coneguts trobadors amb més temes centrats en la cavalleresca i l'amor cortès. |
| 1030 | Va ser en aquesta època quan un monjo i cor benedictí anomenat Guido de Arezzo va ser inventat per un nou mètode per ensenyar el cant. Se'l considera l'inventor de la notació musical moderna. |
| 1098-1179 | La vida de Hildegard von Bingen, una abadessa molt apreciada a qui va rebre el títol de "metge de l'església" pel papa Benet XVI. Una de les seves obres com a compositora, " Ordo Virtutum ", és un primer exemple de drama litúrgic i, possiblement, la més antiga obra de moral supervivent. |
| 1100-1200 | Aquest període és l'edat dels Goliards. Els golejadors eren un grup de clergues que escrivien poesia llatina satírica per burlar-se de l’església. Alguns Goliards coneguts eren Pere de Blois i Walter de Chatillon. |
| 1100 - 1300 | Aquest període va ser el naixement de Minnesang, que eren lletres i cançons que van escriure a Alemanya molt com la tradició trobadoresca de França. Els minyoners cantaven principalment en amor cortesà i alguns coneguts eren alguns dels homes Henric van Veldeke, Wolfram von Eschenbach i Hartmann von Aue. |
| 1200s | La difusió de cançons geisslerlieder o flagels. La gent de la flagel·lació era practicada per gent que es va assotar amb diversos instruments com a manera de penedir-se de Déu amb l’esperança d’acabar amb la malaltia i les guerres de l’època. La música de Geisslerlieder era senzilla i estretament relacionada amb les cançons populars. |
| 1150-1250 | L’escola de polifonia de Notre Dame està ben arrelada. La notació rítmica apareix per primera vegada durant aquest període. També conegut com ars antiqua; és durant aquesta època quan es va desenvolupar inicialment el motet (una cançó coral curta i sagrada). |
| 1300s | El període d’ ars nova, o “nou art”, creat per Philippe de Vitry. Durant aquest període, la música secular va adquirir sofisticació polifònica. El practicant més notable d’aquest estil va ser Guillaume de Machaut. |
| 1375-1475 | Compositors coneguts durant aquest temps van ser Leonel Power, John Dunstable, Gilles Binchois i Guillaume Dufay. A Dunstable se li atribueix l’ anglès de contenció, o "manera anglesa", que era el seu tret estilístic d’utilitzar tota l’harmonia triàdica. És un estil distintiu de polifonia. |
