L’orquestra o orquestra simfònica es defineix generalment com un conjunt compost principalment d’instruments de corda arquejada, instruments de percussió, vent i llautó. Sovint, l’orquestra està formada per 100 músics i pot anar acompanyada d’un cor o ser purament instrumental.

Instruments de l'Orquestra Primària

Entre els anys 1600 i els anys 1700 es van desenvolupar instruments de corda i vent que aviat van substituir la seva forma inicial. Els instruments musicals de la primera orquestra inclouen:

• Violí: Es creu que el violí ha evolucionat des del Rebec i el Lira da braccio. A Europa, el primer violí de quatre cordes es va utilitzar a la primera part del segle.
• Viola: els violes no van tenir protagonisme immediat quan va aparèixer per primera vegada. Però gràcies a grans compositors com Mozart. Strauss i Bartók, la viola es va convertir en una part integral de tots els conjunts de cordes.
• Llaüt - El llaüt és un instrument molt bonic, tant estèticament com tonal. Compositors com Bach i Dowland van utilitzar aquest instrument en les seves composicions.

• Enregistrador - La gravadora és un instrument de vent que va sorgir durant el segle XIV però va desaparèixer a mitjans del segle XVIII. Afortunadament, l’interès per aquest instrument es va reviure més endavant i molts encara gaudeixen del dolç so d’aquest instrument fins avui.
• Oboé: L’origen de l’oboè es pot remuntar a instruments utilitzats en períodes anteriors com ara el xambre del Renaixement. L’oboe soprano es va afavorir especialment durant el segle XVII.

• Fagot - A principis del segle XVII, els fagots estaven inclosos en les orquestres, tot i que assoliria més protagonisme al segle XVIII. El fagot es remunta a un instrument musical anomenat curtal.
• Clavicèmbal: Es creu que aquest instrument amb forma d’ala va sorgir del psalteri: un instrument de mà que és obtingut per un plectre. Molts compositors barrocs, com Bach i Rameau, van escriure per a tocar el clavicèmbal.