$config[ads_header] not found

Fantaisie aux divins mensonges lletra i traducció

Taula de continguts:

Anonim

En el primer acte de la famosa òpera de Leo Delibes, Lakme, dos oficials britànics, Gérald i Frederic, i els seus nòvies es troben a la vora del riu d'una ciutat de l'Índia. Mentre es dirigeixen pererosament per un camí del jardí, les dues dones es troben diverses elegants peces de joia col·locades en un banc proper. Les dones supliquen els seus nuvis per fer un dibuix de joies per tal de replicar-les quan tornen a casa a Anglaterra. Gérald es compromet a completar la tasca, ja que Frederic no ofereix absolutament ajuda, i els altres continuen caminant. Mentre Gérald estudia detingudament cada peça i fa els seus esbossos dins de la seva llibreta, preguntant-se quin tipus de dona podria portar aquestes joies.

Sentim que els propietaris de les joies s’acosten, ell pica i s’amaga a l’arbust proper. Quan apareixen les dues dones, Lakmé i la seva criada Mallika, Gérald queda immediatament captivada per la bellesa de Lakmé. Quan Mallika marxa, Lakmé es queda enrere per reflexionar. Al cap d'uns moments, s'adona que està sent observada a un home estrany i de seguida crida per ajudar. Quan Gérald es presenta a ella i demana disculpes per espantar-la, ella també queda captivada per la seva bellesa. Quan s’assabenta que és un oficial britànic, tracta d’enviar-lo perquè si és atrapat, probablement el seu pare (el gran sacerdot del temple de Brahmin) el matarà. Gérald desconeix que ha maltractat per motius sagrats. Abans que arribi l’ajuda, Lakmé encarrega a Gérald que s’amagui de nou perquè pugui enviar-los. Un cop marxen, Gérald i Lakmé confessen que els agradaria tornar-se a veure, però Lakmé li ordena que es mantingui lluny d'ella. Tot i que la seva advertència no sembla influir en Gérald, se'n va. Per conèixer com es desenvolupa la història, llegiu la Sinopsi de Lakmé.

Lletres franceses

Prendre le dessin d'un bijou,

Est-ce donc aussi grave?

Ah! Frédéric és fou!

Vou-te-li vraiment maintenant que crainte insensée?

Quel sentiment surnaturel

Una pensió ma inquieta

Solvant de calma!

Fille de mon caprice,

L’intercanvi és devant mes yeux!

Sa voix à mon oreille glisse

Des mots mystérieux.

No! no!

Fantaisie aux divins mensonges, tu reviens m'égarer encor.

Va, retourne au pays de cançons,

O fantaisie aux ailes d'or!

Va! va! Retourne au pays des songes.

O fantaisie aux ailes d'or!

Au bras poli de la païenne

Cette annelet dut s'enlacer!

Elle tiendrait tota la mienne,

La main qui seule et peut passer!

Ce cercle d'or

Suposo que

A suivi les pas voyageurs

D'un petit pied qui no es planteja

Que a la mousse o a les fleurs.

Et ce collier encor parfumé d’elle,

Perquè una persona encarrega tot l’embaumé.

Una sensació de battre son coeur fidèle,

tout tressaillant au nom du bien objecté.

No! No! Fuyez!

Fuyez, ximères.

Rêves éphémères

Qui problemz ma raison.

Fantaisie aux divins mensonges,

Tu reviens m'égarer encor.

Va, retourne au pays des songes,

O fantaisie aux ailes d'or.

Traducció anglesa

Feu una foto d’una joia,

És tan greu?

Ah! Frederic està boig!

Però, d’on surt aquesta por sense sentit?

Quin sentit sobrenatural

Ha pertorbat els meus pensaments

Davant aquella solemne calma!

Filla del meu capritx,

El desconegut és davant dels meus ulls!

La veu de la por a les meves orelles rellisca

Paraules misterioses.

No! No!

Voleu les mentides divines i em torneu a desconcertar.

Vés, torna a la terra dels somnis,

Vola amb ales daurades!

Vaja! Vaja! Retorn a la terra dels somnis.

Vola amb ales daurades!

El braç polit d'un pagà

Aquest anul·lat s’ha d’abraçar!

Tal com em faria,

La mà només hi pot anar!

Aquest cercle d'or

Suposo,

Adorna el turmell de cap viatger,

D’un peu petit que sorgeix

Com a molsa o flors.

I de nou un fragant collaret d’ella,

És una persona encara completament embalsamada.

El meu cor fidel se sent atret per ella,

Però ja estic compromès.

No! No! Fugiu!

Fugir, quimeres.

Somnis efímers

La qual cosa va preocupar la meva raó.

Voleu les mentides divines,

Torneu a deixar-me anar de nou.

Vés, torna a la terra dels somnis,

Vola amb ales daurades.

Més Traduccions Aria

  • L'Àrea de Lakmé "La cançó de la campana" cantada a l'acte 2 de l'òpera de Delibes, Lakmé
  • Laket i el duet de "The Flower Song" cantat a l'acte 1 de l'òpera de Delibes, Lakmé
  • Aria de Figaro "Non più andrai" de El matrimoni de Figaro, de Mozart
Fantaisie aux divins mensonges lletra i traducció