Al segon acte de l'òpera de Wolfgang Amadeus Mozart "Die Zauberflöte" ("La flauta màgica"), la reina de la nit descendeix a l'habitació de la seva filla al palau del seu pare. A la reina li agradaria veure mort el seu marit, Sarastro. Ella exigeix ​​que la seva filla, Pamina, sigui la que faci aquesta tasca. Dóna a Pamina un punyal i li diu que si no mata Sarastro, la desestimarà per a tota la vida.

Escolta recomanada

Hi ha moltes grans actuacions de "Der Hölle Rache" a YouTube, però n'hi ha algunes que destaquen:

• Diana Damrau: Aquesta és, potser, la interpretació més gran d’aquest paper icònic i, realment, l’única interpretació que realment importa. El cant impecable de Diana Damrau i la seva sorprenent actuació pinten la reina en la seva forma més veritable: el mal.
• Natalie Dessay: Tot i que l’actuació de Dessay deixa molt a desitjar, la seva veu impecable, tant àgil com sense esforç, brilla brillantment en aquesta ària. La meva única queixa és que la realitza massa dolçament.
• Edda Moser: Malgrat la seva producció de vídeo en pantalla verda "d'alta tecnologia", la poderosa veu de coloratura dramàtica d'Edda Moser encarna la reina de la nit més que la de Natalie Dessay. El repertori musical de Moser va ser àmplia, però el seu paper com a reina al "Die Zauberflöte" de Mozart va rebre molt aclamacions. De fet, la seva actuació sobre aquesta ària es va incloure al Voyager I Golden Record de la NASA.

Lletres de la cançó "Der Hölle Rache" en alemany

Der hölle rache kocht in meinem herzen,

Tod und verzweiflung flammet um mich her!

Fühlt nicht durch dich Sarastro

Todesschmerzen,

Així que bist du meine tochter nimmermehr.

Verstossen sei auf ewig,

Verlassen sei auf ewig,

Zertrümmert sei'n auf ewig

Alle bande der natur

Wenn nicht durch dich!

Sarastro wird erblassen!

Hört, Rachegötter,

Hört der mutter schwur!

Traducció anglesa

La venjança de l'infern em bull al cor,

La mort i la desesperació flamen sobre mi!

Si Sarastro no passa per tu, et sentis

El dolor de la mort,

Aleshores seràs la meva filla mai més.

Desestimat pot ser per sempre,

Abandonat, podreu estar per sempre,

Destruït sigui per sempre

Tots els vincles de la natura,

Si no és a través teu

El Sarastro es torna pàl·lid! (com a mort)

Escolta, déus de la venjança,

Escolta el jurament de la mare!

Història de "La flauta màgica"

L'òpera de Mozart es va estrenar el 30 de setembre de 1791 al Freihaus-Theatre auf der Wieden de Viena. El teatre l’ocupava la tropa d’actuació de l’amic Emanuel Schikaneder, amic de Mozart. Schikaneder va escriure el llibret de l'òpera i també va protagonitzar l'òpera com Papageno.

Al composar l'òpera, Mozart va considerar expertament el seu repartiment i va escriure les seves parts vocals segons la seva pròpia experiència vocal. Algunes parts de veu es toquen primer dins de l'orquestra, de manera que el cantant sabrà quin to cant, mentre que d'altres (com la reina de la nit) són increïblement difícils de cantar. La cunyada de Mozart, Josepha Hofer, va actuar com a reina de la nit, de manera que Mozart es va quedar impressionat amb la seva habilitat vocal. Això, o la menyspreava, ja que l'ària de la reina és una de les més difícils de cantar en tot el camp operístic.

Després de les primeres actuacions de l’òpera, quedava clar que “La flauta màgica” va ser un èxit absolut. Al novembre de l'any següent, l'òpera ja representava el seu centè espectacle.