L’òpera d’Hector Berlioz, La damnation de Faust, basada en el poema dramàtic de Goethe, Faust, rarament s’escenifica com a òpera. De fet, va ser compost com un quasi oratori. A Berlioz li hauria agradat que es posés en escena l'obra, però la tecnologia de l'època no era capaç de lliurar i complir la visió de Berlioz. Tot i això, des de la seva creació, l'obra ha tingut un gran èxit a causa de les seves nombroses actuacions de concerts. En aquesta ària particular, Marguerite, que ha estat seduïda per Faust, canta en el següent acte després que Faust l'hagi abandonat, que estima que la flama amorosa encara crema intensament dins del seu cor. Ella espera el seu retorn.

Lletres franceses de "L'amour l'ardente flamme"

D'amour l'ardente flamme,

Consumiu mes beaux jours.

Ah! la paix de mon âme

A donc fui pour toujours!

Son départ, absència de fill

Sont pour moi le cercueil,

Et fa que sigui present,

Tout me paraît en deuil.

Alors ma pauvre tête

Se dérange bientôt,

Mon faible cœur s’arrête,

Puis se glace aussitôt.

Sa marche que j'admire,

Son port si gracieux,

Sa bouche au doux sourire,

Le charme de ses yeux,

Sa voix enchanteresse,

No em savis mai,

De sa main, la caresse,

Hélas! et son baiser,

D'une amoureuse flamme,

Consulteu mes beux jours!

Ah! el paix de mon âme

A donc fui pour toujours!

Je suis à ma fenêtre,

Ou dehors, tout le jour -

C’est pour le voir paraître,

El vostre fill tornarà.

Mon cœur bat et se presse

Dès el que va enviar venir,

Au gré de ma tendresse,

Puis-je le retenir!

O carícies de flamme!

Que jo voudrais un jour

Veure s’exhaler mon âme

Dans ses baisers d’amour!

Traducció en anglès "D'amour l'ardente flamme"

Li encanta la flama ardent,

Consumeix els meus dies bonics.

Ah! La pau de la meva ànima

ha fugit per sempre!

La seva marxa, la seva absència

És la mort de mi,

I lluny de la seva presència,

Tot sembla de dol.

Així, el meu pobre cap

aviat es torna boig,

El meu dèbil cor s’atura

A continuació, els glaços de seguida.

Admiro la seva marxa forta,

La seva carrossa tan graciosa,

El dolç somriure de la boca

L’encant dels seus ulls,

La seva veu encantadora,

Em posa ablaç,

La seva mà, carícia,

Ai! El seu petó

D’una flama amorosa

consumeix els meus dies!

Ah! La pau de la meva ànima

ha fugit per sempre!

Estic a la meva finestra,

on fora, tot el dia -

Aquesta és la visió que vull veure aparèixer,

O apressa el seu retorn.

El meu cor em batega i em pressiona

Sempre que sento que ve.

Segons el meu afecte

Sempre el recordaré!

¡Les carícies de la flama!

Un dia ho faria

Veure la meva ànima exhalar

En els seus petons d’amor!