Gèneres de música country

Amb els anys, la música country s'ha convertit en pop, robada al jazz i arrossegada al blues. Aquesta llista ofereix una entrada senzilla als diversos gèneres de la música country, des dels anys vint fins a l'actualitat.

Música a principis del país

No és fàcil definir la música country. S’anomenà música hillbilly, cançons de country inicial barrejaven balades populars britàniques amb formes del Nou Món com el blues i el jazz. Normalment es basaven al voltant del truc en lloc de la guitarra. Amb l’ajuda de la ràdio, la família Carter i Jimmie Rodgers van ser un dels primers actes que van impactar nacionalment.

Bluegrass

Bill Monroe i els seus Blue Grass Boys van ser pioners en aquest estil country. El seu nucli instrumental és una barreja de banjo, mandolina, violeta, contrabaix i guitarra de sis cordes. Quan se li afegeix un cantant, es retalla a través del cordó musical amb una veu tensa i "alta". Els artistes de bluegrass influents inclouen Flatts & Scruggs i els Stanley Brothers.

Cowboy Music

Els cowboys cantants van ser popularitzats per la indústria cinematogràfica als anys trenta. Buckaroos de plata com Gene Autry i Roy Rogers es van apoderar de la imaginació nacional. Els actors es van convertir en algunes de les grans estrelles de Hollywood i van fer impressió a la indústria musical també. A causa de la seva popularitat, els cantants del país van actuar a vestir-se amb vestits de vaquer, i la ràdio estava plena de relats romàntics de muntar a les planes occidentals.

Honky-Tonk Music

A la dècada de 1940, la "música hillbilly" es va fer coneguda com "country country". Va ser quan artistes com Hank Williams i Lefty Frizzell van irrompre al corrent, arribant a una àmplia audiència a través de 45 discos, jukeboxes i ràdio de frontera.

Gronxador occidental

Aquesta amalgama de música de banda gran, rockabilly i country country està millor representada en l'obra de Bob Wills. Com el seu nom indica, el swing occidental es feia més sovint a les sales de ball. La seva popularitat va ser de curta durada (aproximadament des de 1930 fins a mitjan anys 50), però artistes posteriors com Asleep at the Wheel van portar la torxa.

El so de Nashville

A finals dels anys cinquanta, els productors de Nashville van començar a incorporar cantants de fons i un estil de producció brillant que va afaitar les vores dures de la tonalitat. Els exemplars clau d’aquest estil predominant van ser Chet Atkins i Owen Bradley, que van treballar com a productors, així com els cantants Patsy Cline, Jim Reeves i Eddy Arnold.

Bakersfield Country

Bakersfield es va situar al mapa als anys seixanta gràcies a una sèrie de cops de primera posició de Buck Owens i Merle Haggard. La seva música heavy-stratocaster va aparèixer a les llistes gràfiques que la ciutat de Califòrnia es va anomenar breument Nashville West. Tot i que el so de Bakersfield va resultar de curta durada, va ser enormement influent.

Country Rock

Als anys 60 i 70, country and rock-n'-roll van exercir una influència mútua. La seva col·lisió va produir alguns dels àlbums més aventurers de les dècades. The Byrds i The Flying Burrito Brothers es troben entre els professionals més coneguts del rock country.

Nou país tradicionalista

A la dècada de 1980, joves músics com George Strait i Dwight Yoakam van tornar a arrelar la música country. Els seus àlbums tenien un so modern que treia influència del país tradicional i va ser rebut amb molta calma pels oients pop-weary country.

Nou país

Garth Brooks va iniciar una nova era de la música country basada en grans vendes i un gran atractiu. Juntament amb Shania Twain, aquests artistes van aspirar a l'èxit de crossover, una ambició que continua fins als nostres dies. Artistes com Lady Antebellum, Taylor Swift o Sugarland sovint s’inspiren en la inspiració del pop dels anys 70 del país tradicional.