La música és universal. La música també és relativa i subjectiva. Una persona pot agradar un estil de música determinat, mentre que una altra persona pot no. Per a algunes persones, la bona música pot ser una simfonia orquestral, un conjunt de jazz, un ritme electrònic o, fins i tot, una cosa tan senzilla com la petificació dels ocells. Aprofiteu un moment per reflexionar sobre quina música us agrada mentre llegiu la nostra guia per a principiants sobre la història de la música.
Origen i història de la música
Hi ha nombroses teories sobre quan i on es va originar la música. Tot i que, molts historiadors creuen que la música existia abans que l’home existís. Aquell animal va participar en la música. Tot i així, els historiògrafs assenyalen que hi ha sis períodes de música i cada període té un estil particular que va contribuir significativament al que és avui la música.
Edat Mitjana / Medieval
L’edat mitjana, que abasta el segle VI al segle XVI, presentava música medieval. Durant aquest temps, hi havia dos tipus generals d’estils de música; el monofònic i el polifònic. Les principals formes de música incloïen el cant gregorià i el flaire. Plainchant és una forma de música d'església que no té acompanyament instrumental i només implica cantar o cantar. Durant un període, va ser l'únic tipus de música permès a les esglésies cristianes. Al voltant del segle XIV, la música secular es va fer cada vegada més destacada, marcant l'escenari per al període musical conegut com el Renaixement.
Renaixentista
Renaixement significa "renaixement". En context de la música, al segle XVI, la posició de l'Església sobre les arts es va debilitar. Així, els compositors durant el període renaixentista van poder provocar molts canvis en la manera de crear i percebre la música. Per exemple, els músics van experimentar amb cantus firmus, van començar a utilitzar més instrumentals i van crear formes musicals més elaborades que van incloure fins a 6 parts de veu.
Barroc
La paraula "barroc" prové de la paraula italiana "barocco" que significa bizarra. El període barroc va ser una època en què els compositors experimentaven la forma, els contrastos musicals, els estils i els instruments. En aquest període es va desenvolupar l'òpera, la música instrumental i altres formes i estils de música barroca. La música es va convertir en homofònica, cosa que significa que una melodia estaria recolzada en una harmonia.
Instruments destacats en composicions d’època barroca incloïen violí, viola, contrabaix, arpa i oboè.
El període barroc de la història de la música fa referència als estils dels segles XVII i XVIII. El període alt barroc va durar del 1700 al 1750, durant el qual l'òpera italiana va ser més dramàtica i expansiva.
Clàssic
Les formes i els estils musicals del període Clàssic, que va des del 1750 fins al 1820, es caracteritza per melodies i formes més simples, com les sonates. Durant aquest temps, la classe mitjana va tenir més accés a la música, no només als aristòcrates molt educats. Per reflectir aquest canvi, els compositors van voler crear música menys complicada i fàcil d’entendre. El piano era, sens dubte, l’instrument principal utilitzat pels compositors durant l’època clàssica. Sobretot, Mozart va escriure la seva primera simfonia i Beethoven va néixer durant aquest període.
Romàntic
Els historiògrafs defineixen que el període de la música romàntica va ser entre 1800 i 1900. Les formes musicals del període romàntic utilitzaven la música per explicar una història o expressar una idea i es va expandir en l'ús de diversos instruments, incloent-hi els instruments de vent. Els instruments que es van inventar o millorar durant aquest temps van incloure la flauta i el saxofon.
Les melodies es van tornar més plenes i dramàtiques, ja que els romàntics van creure en deixar que la seva imaginació i la seva intensa emoció es transmetessin a través de les seves obres. A mitjan segle XIX, la música popular es va popularitzar entre els romàntics i es va posar més èmfasi en els temes nacionalistes.
segle 20
La música durant el segle XX va provocar moltes novetats en la manera d’interpretar i apreciar la música. Els artistes estaven més disposats a experimentar amb noves formes de música i utilitzaven la tecnologia per millorar les seves composicions. Els primers instruments electrònics incloïen el dinamòfon, Theremin i Ondes-Martnot.
Els estils de música del segle XX incloïen un sistema impressionista, de 12 tons, neoclàssic, jazz, música de concerts, serialisme, música casual, música electrònica, nou romanticisme i minimalisme.
